Transformar el concert social: reptes i futur del Tercer Sector d'Acció Social
21/11/2025
La Fundació Ferrer i Guàrdia ha presentat avui la tercera edició de l’estudi sobre el finançament del Tercer Sector d’Acció Social (TSAS): Cap a la reformulació del concert social. El projecte, impulsat amb el suport del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, analitza des del 2023 el model de finançament en un sentit ampli: econòmic, professional i d’infraestructures.
Contextualització i evolució de l'estudi
L’edició del 2025 se centra en els concerts socials, un mecanisme de col·laboració público-social –regulada o normativitzada per la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP)– aplicat de manera desigual entre comunitats autònomes, fet que genera dificultats per al TSAS. L’estudi busca establir criteris comuns que reforcin l’estabilitat financera, la qualitat dels serveis i el paper del sector com a agent essencial.
Josep Mañé, coordinador de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia, ha obert la presentació recordant l’evolució del projecte: la primera edició (2023) va identificar reptes generals del sector i la segona (2024) es va centrar en la diversificació de finançament. Enguany, l’objectiu ha estat analitzar com s’aplica el concert social, identificar-ne els obstacles i definir un model més efectiu i sostenible. Malgrat la creixent participació de les entitats, Mañé ha lamentat que el Ministeri no hagi previst continuïtat pressupostària el 2026, fet que reforça la necessitat de més recursos per generar coneixement i impulsar espais de debat estratègic.
L’estudi constata que la precarietat econòmica i la inestabilitat contractual continuen afectant la capacitat del sector per garantir serveis de qualitat. La Fundació Ferrer i Guàrdia insisteix que el concert social només pot funcionar si es desplega amb recursos suficients, criteris homogenis i un marc legal que protegeixi la missió social de les entitats.
Metodologia de l’estudi
L’edició del 2025 s’ha elaborat a partir de revisió documental, anàlisi normativa i entrevistes en profunditat a agents clau i grups de debat. El procés ha incorporat un grup de debat i el seguiment d’un comitè de persones expertes —Javier Luengo, Begoña Besada, Vicente Marván, Júlia Montserrat i Marisa Gómez— que ha validat les conclusions.
El projecte ha comptat amb la implicació d’entitats del Tercer Sector de tot l’estat, entre elles la Mesa del Tercer Sector de Castella-la Manxa, la Confederació de Catalunya, la Plataforma del Tercer Sector de Madrid, Sareen Sarea al País Basc, EAPN Galícia i el Tercer Sector Social de les Illes Balears. La seva aportació ha permès contrastar realitats territorials i identificar bones pràctiques.
Principals resultats
L’investigador Joan Gorina ha explicat que l’estudi analitza el concert social des d’una perspectiva analítica, comparada i dialogada, a partir de sis comunitats autònomes considerades representatives. La conclusió central és la gran desigualtat en el desplegament del concert social entre territoris, fruit de la competència autonòmica per aplicar la LCSP.
Entre les realitats analitzades, Madrid pràcticament no ha desplegat el model; Euskadi compta amb una normativa avançada, però aturada per sentències judicials; Catalunya té un model en evolució i un debat obert al Parlament; i les Illes Balears presenten un model consolidat però amb risc de mercantilització.
Reptes estructurals
L’estudi identifica vuit reptes comuns que limiten el potencial del concert social:
Manca de definició del model: Administracions i entitats sovint confonen el concert amb subvencions o contractes, fet que dificulta un ús coherent i homogeni.
Inseguretat jurídica: La disparitat normativa, la interpretació ambigua de la LCSP i la jurisprudència recent generen un escenari d’incertesa que frena el seu desplegament.
Desconnexió entre acreditació i provisió: L’acreditació no garanteix l’accés a la prestació del servei, sovint condicionada per dinàmiques competitives.
Infrafinançament: Els mòduls econòmics no s’actualitzen des de fa anys i no cobreixen els costos reals de les entitats.
Avaluació insuficient: Predominen els controls administratius, però no l’avaluació d’impacte i qualitat del servei.
Fragmentació territorial: Les diferències entre CCAA, i fins i tot entre administracions dins d’un mateix territori, dificulten la coherència del model.
Sobrecàrrega administrativa: Excés de tràmits i burocràcia que impacta en la gestió diària.
Tensions amb operadors mercantils: El debat sobre el paper de les empreses privades genera incerteses sobre l’orientació pública i social del model.
Orientacions estratègiques
Per abordar aquests reptes, la Fundació proposa sis línies estratègiques:
Clarificació normativa: Definir els elements essencials del concert social, establir un llenguatge comú i diferenciar-lo clarament de subvencions i contractes. Reforçar la idea que el concert prioritza el TSAS, evita la competència pel preu i genera estabilitat.
Seguretat jurídica: Harmonitzar normativa i pràctiques administratives, revisar els “punts calents” (benefici industrial, criteris d’accés, durada del concert, acreditació) i elaborar criteris interpretatius compartits que posin al centre l’interès general.
Finançament adequat: Actualitzar els mòduls econòmics segons costos reals, establir revisions periòdiques i garantir condicions laborals i d’estructura suficients per assegurar la qualitat del servei.
Avaluació i millora contínua: Incorporar indicadors qualitatius, integrar la veu de les persones usuàries i orientar l’avaluació cap a l’impacte i la millora del servei.
Governança i planificació: Impulsar lideratge institucional, coordinar nivells administratius, establir planificacions plurianuals i crear espais estables d’interlocució.
Col·laboració público-social: Reforçar els canals permanents de diàleg, incorporar el coneixement del TSAS en la presa de decisions i avançar cap a models de coproducció.
En la presentació, Gorina ha remarcat que la millora i la consolidació del concert social depenen del paper que juguin les administracions, tant implementant els models on ja existeixen com desenvolupant-los on són inexistents.
Taula rodona
La presentació ha tancat amb una taula rodona amb Begoña Besada (Hirekin – Sareen Sarea) i Vicente Marván (doctor en Economia), que han aprofundit en els reptes i oportunitats del concert social.
Identitat del concert social
Quins elements considereu imprescindibles per definir amb claredat la identitat del concert social i evitar que es confongui amb altres instruments com la contractació o les subvencions?
Besada ha defensat que el concert és la fórmula més adequada per als serveis d’atenció continuada, perquè ofereix estabilitat plurianual, flexibilitat i millor qualitat que contractes o subvencions. Ha subratllat la necessitat de reservar-lo a entitats socials i garantir la revisió de preus segons costos reals.
Marván ha coincidit en el potencial del model, però ha alertat que encara manca una identitat clara i homogènia. Ha proposat definir procediments, criteris d’acreditació i tipologia de serveis objecte de concert, sempre amb un finançament basat en els costos reals.
Seguretat jurídica
Des de la vostra experiència, quins passos s'haurien de donar per oferir un marc més clar i estable que permeti desenvolupar el concert amb confiança?
Ambdós experts han coincidit que la inseguretat jurídica és un dels principals frens. Marván ha assenyalat la fragmentació normativa, la manca de criteris estables i la necessitat de guies tècniques i mediació administrativa. Besada ha reclamat que el concert estigui reservat a entitats sense ànim de lucre i que es blindi amb una llei estatal per evitar impugnacions com les d’Euskadi o el País Valencià.
Ajustaments estructurals
Quins ajustos estructurals serien prioritaris per millorar la qualitat del model?
Besada ha defensat aplicar el concert amb lògiques pròpies i no com una contractació encoberta. Ha insistit en estudis de costos rigorosos i en evitar criteris d’acreditació que limitin l’accés del TSAS. Marván ha resumit els ajustos en quatre eixos: marc normatiu clar, finançament plurianual, estàndards de qualitat i un sistema estable d’avaluació.
La Fundació Ferrer i Guàrdia destaca que la consolidació del concert social requereix una acció coordinada entre administracions i Tercer Sector, amb voluntat política, estabilitat de recursos i criteris de qualitat compartits. L’entitat reivindica la necessitat de donar continuïtat a la recerca per avançar cap a un model més sòlid i homogeni a tot l’Estat.
L’estudi complet es publicarà pròximament al web de la Fundació Ferrer i Guàrdia, on estarà disponible per a totes les entitats i administracions interessades.