• La web "Reptes Educatius" ofereix dades dels factors estructurals de l'abandonament educatiu prematur. 

• Espanya s'ha compromès a reduir la taxa de AET al 9% per a 2030, però set comunitats autònomes quedarien per damunt segons el model predictiu.   

• Un nou pòdcast reuneix expertes per a debatre solucions i estratègies contra l'abandó escolar. 

17/02/2025

Barcelona, 19 de març de 2025. La Fundació Ferrer i Guàrdia presenta Retos Educativos, una plataforma web que permet visualitzar els principals factors que influeixen en l'abandonament educatiu prematur (AET) a Espanya. Aquesta eina ofereix a investigadors, responsables polítics i professionals de l'àmbit educatiu accés a dades clau per a comprendre millor aquest fenomen i orientar polítiques d'intervenció. 

A través de dades oficials, la web sistematitza informació sobre contextos sociodemogràfics, econòmics i educatius, permetent comparar l'evolució dels indicadors en els últims deu anys entre comunitats autònomes. A més, incorpora un enfocament de gènere, analitzant com el AET afecta de manera diferenciada a nois i noies. 

Actualment, Espanya és el segon país de la Unió Europea amb la taxa de AET més alta (13,0% en 2024, enfront del 9,6% de mitjana comunitària). Aquesta xifra ha millorat respecte a fa una dècada, quan l'abandonament era de gairebé el 25%. No obstant això, les diferències territorials i de gènere exigeixen un enfocament integral i coordinat que involucri a les administracions públiques, les institucions educatives i el sector social i comunitari. 

➜ Evolució desigual entre comunitats: mentre algunes regions han aconseguit reduccions significatives en el AET, unes altres mantenen taxes elevades. 

➜ Bretxa de gènere persistent: encara que l'abandó continua sent major entre els homes, la reducció ha estat més lenta en el cas de les dones, la qual cosa assenyala desafiaments específics en clau de gènere. 

L'abandonament educatiu en dades 

Retos Educativos analitza els factors estructurals que influeixen en el AET mitjançant un enfocament quantitatiu. Per a això, s'han recopilat dades de totes les comunitats autònomes, amb un total de 165 variables —algunes desglossades per sexe— per al període 2014-2023. 

En total, l'estudi ha treballat amb 28.828 dades úniques, la qual cosa ha permès desenvolupar models predictius que expliquen les diferències territorials en l'abandó educatiu.  

Els principals factors explicatius  

L'abandonament educatiu primerenc està estretament lligat a factors socioeconòmics i educatius. Contextos amb majors nivells de pobresa i desocupació presenten taxes de AET més elevades, mentre que regions amb economies més fortes mostren millors resultats educatius. 

➜ Condicions socioeconòmiques: El PIB per càpita, la taxa de desocupació i la pobresa incideixen directament en el AET. Comunitats com el País Basc o Navarra, amb un sector productiu en el qual la indústria representa la principal font d'ocupació, presenten menors taxes d'abandó, mentre que regions amb alta ocupació en sectors com l'agricultura o la construcció, com Andalusia, Extremadura o Múrcia, registren valors més alts. 

➜ Eix riquesa-pobresa: Encara que la taxa d'abandonament educatiu ha caigut un 33% en l'última dècada, la pobresa només s'ha reduït un 6%, la qual cosa evidencia que l'exclusió social continua sent un obstacle per a l'equitat educativa. 

➜ Factors educatius: El baix rendiment acadèmic, la repetició de curs i el nivell formatiu dels progenitors són determinants en la trajectòria educativa. Un capital cultural familiar limitat augmenta el risc d'abandonament, la qual cosa subratlla la necessitat de polítiques que reforcin tant l'aprenentatge com l'acompanyament a famílies en situació de vulnerabilitat. 

La projecció de la taxa de AET per a 2030 

Els models predictius de l'estudi indiquen que, si es manté la tendència actual, Espanya aconseguirà l'objectiu europeu de reduir la taxa de AET per sota del 9%. En 2030, la taxa nacional se situaria en un 6,87%, consolidant el descens de l'última dècada. 

No obstant això, les desigualtats entre comunitats autònomes persistiran. Set regions superarien el llindar del 9%, amb diferències significatives: 

➜ Pròximes a la meta: Canàries (9,17%), Extremadura (9,28%) i la Comunitat Valenciana (9,31%) se situarien lleugerament per sobre de l'objectiu. 

➜ Taxes preocupants: Castella-la Manxa (10,49%), Andalusia (10,79%), Murcia (12,65%) i els Illes Balears (13,67%) mantindrien nivells elevats de AET, la qual cosa subratlla la necessitat d'estratègies específiques d'intervenció. 

➜ Aconseguirien en objectiu: Aragó (7,27%), Catalunya (7,33%), Madrid (5,04%), Castella i Lleó (7,17%), La Rioja (5,63%), Comunitat Foral de Navarra (4,46%), Galícia (3,79%), Cantàbria (3,3%), Astúries (3,2%) i el País Basc (1,73%) aconseguirien complir l'objectiu europeu. 

Un pòdcast per a sensibilitzar i proposar solucions 

Per a ampliar l'impacte de l'estudi i fomentar el debat públic, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha llançat el podcast Retos Educativos. En el seu primer episodi, experts de l'àmbit educatiu analitzen les causes de l'abandonament escolar i les polítiques necessàries per a reduir-lo. 

L'episodi compta amb la participació de Marta Cid Pañella, Eva Expósito Nogué, Alejandro Montes Ruiz i Hungria Forner Hernández. Persones expertes que treballen en aquesta temàtica des de diferents àmbits, des de l'administració pública, des de l'acadèmia o des del Tercer Sector, i també des de diversos enfocaments: la recerca, la prevenció o la intervenció directa. Al llarg de la conversa, s'aborden factors clau com la falta d'acompanyament emocional, la desvinculació educativa i la rigidesa del sistema escolar. Se subratllen la importància d'iniciatives com les Escoles de Segona Oportunitat, la Formació Professional Dual i estratègies municipals adaptades a contextos locals per a combatre l'abandonament educatiu. 

Amb Retos Educativos, la Fundació Ferrer i Guàrdia reafirma el seu compromís amb la recerca, la sensibilització i el disseny de polítiques educatives inclusives que garanteixin oportunitats formatives per a tota la joventut. 

Para saber més, visita:

• Índice IDAUA de Inclusión Digital | Fundació Ferrer i Guàrdia
  
• Youtube: vídeo de presentación
• Dosier prensa Encuesta Brechas Digitales 2024