La Fundació Ferrer i Guàrdia va comparèixer el dilluns 21 de novembre en la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya per donar la seva visió sobre el projecte de llei de foment de l'associacionisme. Precisament, un dels principals objectius de l'organització és donar suport a entitats i la promoció de la participació com a garantia de la democràcia.

La directora Hungria Panadero va participar amb una ponència on va exposar quatre àrees on es poden introduir millores en el text legislatiu. 

Conocimiento del asociacionismo 

Des de la Fundació es va demanar que la futura llei contempli la creació d'un observatori de l'associacionisme per generar coneixement en el sector. "És necessari conèixer per actuar, i difícilment es pot avaluar l'impacte de la llei sense el coneixement del punt de partida", va expressar Panadero. En aquest sentit, es va fer constar la importància de saber el nombre d'entitats en el territori català, les seves característiques i necessitats, el seu valor afegit, així com les percepcions de la ciutadania cap a l'associacionisme i la participació. 

Es va reivindicar la necessitat del desplegament d'un registre únic i un cens viu d'entitats. Aquest mecanisme permetria fer un seguiment de la realitat associativa, així com l'índex de mortalitat d'entitats.

També es va reclamar que la norma ampliï la generació de coneixement més enllà de l'àmbit universitari per incloure a tot el teixit associatiu, que històricament ha estat l'impulsor més gran d'estudis sobre la realitat associativa.

Financiación de las entidades

Pel que fa al finançament, des de la Fundació es van demanar mecanismes de suport, ordenació i orientació per a l'administració local respecte l'acció subvencional. Es va destacar l'existència d'una gran diversitat de convocatòries que sovint presenten contradiccions entre elles. Per aquest motiu, es van reclamar millores en els calendaris, tramitació i formularis, així com una adaptació de l'administració electrònica a les necessitats associatives.

En la seva intervenció, la directora Hungria Panadero, també va reivindicar els recursos no monetaris perquè s'incloguin i especifiquin en la normativa. "Recordar que el finançament no només prové de les administracions, sinó també en els recursos en espècie com locals, materials i assessorament",  va argumentar.

Educación en la participación 

Un els punts més importants a desenvolupar en la nova llei és l'educació en la participació. Des de la Fundació es va incidir en la necessitat de fomentar espais d'aprenentatge de cultura participativa per incrementar el nombre de participants i la seva diversitat. A la vegada, formar als professionals de l'administració en aquest coneixement perquè puguin aplicar-ho en processos i espais participatius que fan servir en el desplegament de les polítiques públiques.

A més, es va demanar ampliar i ordenar els àmbits formatius perquè incloguin els serveis comunitaris, les escoles d'adults, els centres d'educació especial, així com projectes de consorci per la llengua.

Competencias asociativas 

L'últim pilar de les demandes de la Fundació per la nova llei era el reconeixement de les competències associatives per millorar l'ocupabilitat de les persones i que es valorin també en els processos de selecció públics. Malgrat tot, es va alertar dels reptes d'una possible mercantilització d'aquests reconeixements per part d'entitats, així com evitar una excessiva burocratització en la certificació d'aquestes competències.