Les persones no religioses s'apropen al 40% a Espanya, segons l'estudi Laïcitat en xifres 2023
La Fundació Ferrer i Guàrdia ha presentat aquest dimecres l'estudi Laïcitat en xifres 2023. Es tracta d'un avenç de les dades de l'Informe Ferrer i Guàrdia, el principal anuari que analitza la situació de la laïcitat a Espanya a partir de la recopilació de les principals dades sobre les creències de la població.
La principal conclusió de l'estudi és que la població espanyola és cada vegada menys creient. Quatre de cada deu persones es declaren atees, agnòstiques o indiferents davant la religió. En les generacions més joves són majoria les adscripcions de consciència no religioses en un 60,3% entre els 18 i els 24 anys, i un 57,9% entre els 25 i 34 anys.
La pràctica religiosa s'ha reduït considerablement, accelerada després de la pandèmia. Del total de població, només un 18,7% de les persones es considera creient practicant, mentre que la gran majoria de persones religioses es declara no practicant.
En l'àmbit tributari, s'ha estancat el nombre de persones que marquen la casella de l'Església en la declaració de la renda. Només tres de cada deu persones escullen la X catòlica, sigui de manera única o conjuntament amb la casella d'altres fins socials.
En educació, l'alumnat que cursa activitats alternatives a l'assignatura de religió a primària i secundària torna a augmentar. Actualment, quatre de cada deu estudiants no fan religió a l'escola. Catalunya i el País Basc són les comunitats autònomes on més alumnat cursa activitats alternatives al voltant del 60%.
El 19,2% dels estudiants d'Espanya estan escolaritzats en centres educatius privats confessionals, la immensa majoria de religió catòlica. Les regions amb major percentatge d'alumnat en centres catòlics són La Rioja, Castella i Lleó i el País Basc.
Pel que fa als ritus de pas, els matrimonis civils continuen sent la norma en vuit de cada deu enllaços. Els matrimonis confessionals han tornat a augmentar superades les restriccions sanitàries de la covid-19 fins a elevar-se al 16,6% del total, però el percentatge es manté inferior als nivells prepandèmia. Catalunya, el País Basc, les Illes Balears i les Canàries són els territoris amb més bodes civils amb nou de cada deu.
En la presentació de l'informe també s'ha aprofitat la proximitat de les eleccions del 28 de maig per presentar un manifest amb propostes per potenciar la neutralitat i impulsar el principi de laïcitat des de la política local. Entre les mesures que es proposen als partits polítics, es destaquen revertir les immatriculacions indegudes realitzades per l'Església sobre patrimoni públic, respectar la neutralitat de les institucions envers qualsevol confessió religiosa, així com garantir tanatoris, enterraments i cementiris civils.