La Fundació Ferrer Guàrdia va celebrar el passat 12 de novembre la jornada Activa’t 2021 “Joves al carrer: dinàmiques per repensar el mercat laboral postcovid“. Més d’un centenar de persones van seguir aquesta sessió, realitzada a l’auditori de la facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, dedicada a analitzar la situació de l’ocupació juvenil després de la pandèmia i a explorar vies per transformar un mercat de treball que reverteixi les expulsions dels i les joves. La jornada va comptar amb la presentació dels principals resultats de l’estudi EMJUCOVID «L'ocupació juvenil a Espanya davant la crisi de la COVID-19: impacte en la desigualtat laboral per gènere des d'un enfocament interseccional». A més, hi van participar experiències d’innovació social que busquen aquesta inserció de la joventut al món laboral.

La benvinguda i la presentació de l’acte va anar a càrrec d’Àlex Sastre, Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. A la seva intervenció va analitzar com les situacions de vulnerabilitat de la joventut han augmentat amb la pandèmia i que això “obliga a situar les polítiques de millora de l’ocupabilitat juvenil com una prioritat ineludible“.

Bretxa de gènere i disrupció dels itineraris

A la primera part de la jornada Activa’t es va presentar l’estudi EMJUCOVID on es va objectivar en xifres la precarietat juvenil davant del mercat laboral, la bretxa de gènere salarial existent entre la joventut, i els efectes que ha tingut la crisi de la COVID-19 a aquest col·lectiu.

Mª Àngels Cabasés, doctora en Economia Aplicada de la Universitat de Lleida i investigadora principal de l’estudi, va mostrar com la bretxa salarial existent entre homes i dones menors de 30 anys “abans de la pandèmia, el 2019, ja era d’un 7%, mentre als titulats universitaris, aquesta bretxa augmenta fins al 15%”. També va relatar com les persones joves van ser les més afectades pels ERTOs, especialment les dones. “Van ser aproximadament 327.000 dones joves que van patir pèrdua de remuneració i pèrdua de seguretat”, assegura Cabasés.

Cèlia Premat, membre de JOVIS.com, va presentar els resultats qualitatius de l’estudi realitzat a partir d’entrevistes a joves. “S’ha produït la ruptura entre treball i formació, als itineraris i acompanyaments“, va afirmar Premat. El fet d’haver perdut la possibilitat de fer pràctiques laborals ha estat percebut com una pèrdua d’oportunitats. La investigadora conclou que “la percepció és de sentiment de fracàs i d’estar en un bucle on es tenen moltes dificultats per sortir”.

Acompanyament, inclusió i treball comunitari

La segona part de la jornada Activa’t va comptar amb una taula d’experiències en innovació social amb la participació de Gemma Domènech (AFEV), Yolanda Lirón (La Rueca), Ummar Qadir i José Manuel Valenzuela (Fundació Pioneros).

Des d' AFEV ens van endinsar en eines d’acompanyament i seguiment personalitzat a través del programa Prometeus. Es tracta d’un projecte de mentoria amb joves que va néixer el 2016 al barri del Raval de Barcelona i que té com a objectiu aconseguir que les persones joves puguin accedir a la universitat i cursin els seus estudis amb èxit..

La Rueca va relatar el seu paper a facilitar la universalització, la inclusió i l’accessibilitat de la joventut al mercat de treball. En concret, van explicar com formen a joves en el procés de recuperació d’ordinadors i mòbils per aprendre a arreglar-los. Aquests aparells recuperats són donats posteriorment a famílies amb necessitats de connectivitat.

Finalment, des de la Fundación Pioneros  van exposar la seva incidència en el treball comunitari i en xarxa per fomentar la inserció laboral de joves amb baixa possibilitat d’ocupabilitat. En el seu cas, van mostrar com busquen a través de l’orientació i el contacte amb empreses possibilitar un treball de qualitat a les persones joves.

Polítiques per transformar el mercat laboral

Un dels reptes que es va constatar durant la jornada Activa’t és la necessitat de polítiques que transformin el mercat laboral amb l’objectiu de posar fi a la precarietat juvenil. En les conclusions recollides per Josep Mañé, investigador de la Fundació Ferrer i Guàrdia, va assegurar que les aliances entre administració pública i sector social s’han d’enfortir, ja que “són experiències d’èxit quan es produeixen, però són auxiliars i tenen pocs recursos si no és així”. Per a Hungria Panadero, coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia, hi ha una necessitat d’incloure la universitat en la coproducció de la generació de coneixement i de desenvolupament d’estratègies “perquè siguin un motor del canvi davant d’aquesta situació d’emergència social juvenil”.