La Fundación Ferrer i Guàrdia culmina la primera edició de "Retos educativos" centrada en l'abandonament escolar prematur
24/12/2024
La Fundació Ferrer i Guàrdia ha finalitzat la primera edició del programa Reptes Educatius, enguany dedicat a l'anàlisi i comprensió de l'abandonament escolar prematur (AEP) a Espanya. Aquest ambiciós projecte, que engloba dos projectes "Les trajectòries no lineals en les transicions educatives, AEP i noves oportunitats educatives. Anàlisi de les fonts de dades per a una proposta i operativització d'indicadors clau" i "La bretxa de gènere en els itineraris educatius no lineals, AEP i noves oportunitats educatives. Indicadors clau per a l'anàlisi", compta amb el suport del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.
L'AEP, que es refereix al percentatge de joves d'entre 18 i 24 anys que no han finalitzat l'educació secundària superior ni participen en activitats formatives, continua sent un dels majors reptes educatius a Espanya. Amb una taxa del 13,9% el 2023, la segona més alta de la Unió Europea, aquest fenomen demana un enfocament integral i coordinat que involucri les institucions educatives, les administracions públiques i el sector social i comunitari.
Una anàlisi estadística exhaustiva amb perspectiva de gènere
El programa Retos Educativos ha permès analitzar els factors estructurals que incideixen en l'AEP mitjançant una aproximació quantitativa. Basant-se en fonts de dades oficials, l'estudi ha comparat l'evolució dels indicadors en l'última dècada entre comunitats autònomes i ha incorporat un enfocament de gènere, examinant com aquest fenomen afecta de manera diferent nois i noies.
El projecte va començar amb una anàlisi bibliogràfica i revisió de la literatura existent sobre AEP. Es van dur a terme dues sessions de treball amb un Comitè de persones expertes, en les quals van participar 11 persones provinents de diferents comunitats autònomes i de diversos sectors, com l'acadèmia, l'administració pública i el tercer sector social. Aquestes sessions van ser clau per debatre el marc teòric, seleccionar indicadors rellevants per a l'anàlisi estadística i definir funcionalitats innovadores per construir el web.
Amb relació a l'anàlisi estadística, s' ha treballat amb dades de les diferents comunitats autònomes. Concretament, s'han recollit 165 variables, algunes d'elles desagregades per sexe, per al període comprès entre el 2014 i el 2023. En conjunt, es disposa de 28.828 únics que permeten desenvolupar models per comprendre l' AEP a nivell estructural i conèixer quins factors expliquen la gran variabilitat existent entre comunitats.
Els principals factors explicatius analitzats tenen relació amb les condicions socioeconòmiques i educatives. En el cas de les socioeconòmiques, elements com baixos nivells de riquesa o altes taxes d'atur són factors clau que incrementen el risc d'abandonament educatiu. Regions amb un PIB per càpita elevat, com el País Basc o Navarra, mostren taxes d'AEP més baixes, cosa que reflecteix com un entorn econòmic favorable millora les oportunitats educatives en facilitar l'accés a recursos i reduir la pressió per incorporar-se prematurament al mercat laboral. En contrast, comunitats amb una alta proporció d'assalariats en sectors com l'agricultura i la construcció, com Andalusia, Extremadura o Múrcia, presenten majors taxes d'abandonament, possiblement a causa de la disponibilitat d'ocupació prematura en aquests sectors o a prioritats familiars vinculades a l'economia local.
Els factors educatius també exerceixen un paper central a l'AEP. El baix rendiment acadèmic i la repetició de curs s'evidencien com a indicadors de desvinculació progressiva que sovint culminen en l'abandonament. A més, els baixos nivells formatius dels pares i el limitat capital cultural familiar continuen sent determinants en les trajectòries educatives de les persones joves, destacant la necessitat de polítiques que fomentin no només el rendiment acadèmic, sinó també l'acompanyament i suport a les famílies en contextos vulnerables.
Amb relació a les diferències entre nois i noies, es demostra que, tot i que la taxa d'AEP s'ha reduït en l'última dècada, la reducció per a les noies ha estat menys accelerada que la dels nois, mantenint-se més estable al llarg dels anys, cosa que suggereix que encara hi ha desafiaments específics a abordar en clau de gènere.
Un debat públic per sensibilitzar i proposar solucions
Com a part dels resultats del projecte, la Fundació va organitzar un debat públic, ara disponible en format de vídeo-podcast, que va comptar amb la participació d'experts com Marta Cid Pañella, Eva Expósito Nogué, Alejandro Montes Ruiz i Hungria Panadero Hernández, i moderat per Lluís Bages Virgili. El vídeo-podcast ofereix una visió transversal sobre les causes, polítiques vigents i solucions relacionades amb l'AEP.
Els participants van destacar factors com la falta d'acompanyament emocional, la desvinculació educativa i la rigidesa del sistema educatiu com algunes de les causes de l'abandonament escolar. Així mateix, van subratllar la importància d'iniciatives com les Escoles de Segona Oportunitat, la Formació Professional Dual i les estratègies municipals adaptades a contextos locals per combatre aquest fenomen.
Web per a l'anàlisi i l'acció
Un altre dels resultats del projecte ha estat el desenvolupament d'una pàgina web, dinàmica i visual, dissenyada per facilitar l'anàlisi de l'AEP. Aquesta eina ofereix a investigadors, responsables polítics i professionals de l'àmbit educatiu accés a estadístiques clau sobre els factors determinants de l'AEP. El web sistematitza dades relacionades amb contextos sociodemogràfics, econòmics i educatius, i permet visualitzacions comparatives entre comunitats autònomes, així com una anàlisi temporal dels darrers deu anys. També permet la descàrrega de dades en obert.
Compromís amb l'Agenda 2030
La projecció de la taxa d'AEP per al 2030, elaborada a partir dels models predictius de l'estudi, mostra que les diferències entre les comunitats autònomes persistirien en els propers anys. Tot i que la taxa d'AEP a nivell nacional es projecta en un 6,87%, complint amb l'objectiu europeu de mantenir-la per sota del 9%, fins a set CCAA superarien aquest llindar. Regions com Canàries, Extremadura i la Comunitat Valenciana s'acostarien a la meta amb taxes d'AEP de 9,17%, 9,28% i 9,31%, respectivament. No obstant això, comunitats com Castella-la Manxa (10,49%), Andalusia (10,79%), Múrcia (12,65%) i les Illes Balears (13,67%) continuarien enfrontant taxes preocupants, cosa que subratlla la necessitat urgent d'intervenció. D'altra banda, algunes comunitats autònomes, com la Comunitat Foral de Navarra, Galícia, Cantàbria, Astúries i especialment el País Basc, es projecten clarament per sota de l'objectiu europeu.
Espanya s'ha compromès a reduir la taxa d'AEP al 9% per al 2030, en línia amb els objectius de la Comissió Europea, emmarcat en l'ODS 4. Les iniciatives liderades per la Fundació Ferrer i Guàrdia, des de l' anàlisi quantitativa fins al disseny d' eines digitals i l' impuls del debat públic, es posicionen com una aportació per assolir aquesta fita. Amb "Retos Educativos", la Fundació referma el seu compromís de continuar investigant, sensibilitzant i promovent polítiques educatives inclusives i eficaces que assegurin oportunitats educatives per a tots i totes les joves.
Imatge destacada: Joventut_Lectura_007A2021. Niu d'imatges de la Joventut.cat sota una llicència CC BY-NC-SA 4.0.