Desigualtats sociodigitals en infants, adolescents i joves migrants sense referents familiars a Espanya

Què ocorre amb els drets digitals quan ets un nen, adolescent o jove migrant que està sol a Espanya?

Vivim en societats digitalitzades. I les tecnologies són les eines que disposem per a seguir el ritme de la quotidianitat. Aquestes han deixat de ser una cosa complementària per a convertir-se en una cosa imprescindible. En el cas dels adolescents i joves, aquesta necessitat està encara més present, ja que les tecnologies digitals estan profundament integrades en les seves vides, sent essencials per a la seva socialització, educació i entreteniment.

No obstant això, estem lluny de considerar-les com a béns essencials als quals totes les persones haurien de poder accedir. Les bretxes digitals continuen existint per a alguns grups de població concrets, la qual cosa suposa un camí lliure per a la seva exclusió social. En aquests processos de desigualtat sociodigital la interseccionalitat hi juga un paper crucial.

Què ocorre amb els drets digitals quan ets un nen, adolescent o jove migrant que està sol a Espanya? En aquest article es posa el focus en la infància, adolescència i joventut migrant no acompanyada, un dels sectors més vulnerabilitzats, amb major estigmatització social i més afectats per les bretxes digitals.

Infància i adolescència migrant no acompanyada

Encara que sembli increïble: són infants i adolescents (94% són homes) que estan sols a Espanya, que han migrat des dels seus països d'origen sense els seus familiars de referència, que han sobreviscut a situacions d'emergència extrema, i que, en arribar a Espanya, almenys, poden comptar amb la tutela institucional i la protecció per ser menors d'edat en situació de vulnerabilitat.

Les dades que hi ha disponibles sobre el total de nens/as i adolescents migrants que estan a Espanya sense referents familiars són sempre orientatius. No obstant això, ens serveixen com a aproximació les xifres que ofereix la Fiscalia General de l'Estat per a l'any 2023: 4.865 menors estrangers no acompanyats arribats per costa; o el registre MENA que inclou aquells/as que es troben sota els serveis de protecció de menors, l’any 2022 en figuraven 11.417. La majoria dels nens/as procedeixen del Senegal (1.780), el Marroc (1.075), Gàmbia (657) i Algèria (472). Els seus orígens coincideixen amb les nacionalitats estrangeres que pateixen més delictes i/o incidents d'odi a Espanya, 8.34% el Marroc i 1.81% el Senegal (ONDOD, 2023: 15).

Hi ha un aspecte en el reconeixement efectiu d'aquestes vulnerabilitats que condiciona la seva inclusió digital: la gran institucionalització en la qual estan immersos. El fet de ser menors d'edat tutelats acollits en les llars de protecció determina en gran manera l'accés, l'ús i l'aprofitament de les TRIC. Els recursos són molt limitats, tant a escala material d'infraestructura tecnològica com pel que fa al personal professional que els acompanya, els qui no arriben a oferir un suport integral que garanteixi els seus drets digitals (Accem, 2020).

Algunes bretxes sociodigitals i el seu impacte en els drets digitals

La majoria dels nens, adolescents i joves solen comptar amb mòbil. Aquest dispositiu tecnològic es constitueix com un bé essencial en les seves vides. A més, es converteix en la seva única eina per a mantenir el contacte amb els familiars i amics que són al seu país d'origen. El principal ús que li donen són aquestes comunicacions transnacionals, l'oci i l'entreteniment. El mòbil és de les poques coses materials que senten que els pertany, que és de la seva propietat i que és una part molt important que els permet connectar-se amb la seva privacitat i intimitat. Tanmateix, hi ha barreres que limiten l'exercici dels seus drets digitals quan l'ús que li donen és públic en xarxes socials, sense quasi coneixements sobre ciberseguretat, o quan a vegades en les llars apliquen restriccions del seu ús com a mètode de sanció (Accem, 2024).

L'accés i ús d'ordinadors o d'Internet de qualitat està més limitat, no compten amb les mateixes oportunitats que altres nens o joves de la seva edat. El seu ús és molt puntual i menys autònom, i depèn en gran mesura del suport material que les institucions els ofereixen des de les llars o programes en els quals participen. Pel que les seves competències digitals també estan limitades pel que fa a tràmits o gestions quotidianes, sentint-se molt vulnerables quan han de demanar cita en el metge, gestions per a la seva documentació, o tràmits per a renovar la residència, etc.

Una altra situació que els hi ocorre és que a vegades són exclosos de les excursions que es fan als centres educatius, a causa de la falta d’autorització per a l’ús de les seves imatges. Quan la protecció dels drets d’identitat i privacitat es limita a aquesta autorització, els menors sense aquesta, queden exclosos d’activitats, augmentant la seva exclusió digital i social (Accem, 2024).

Els drets digitals són clau per assegurar la seva inclusió i protecció en la societat digital, però les bretxes sociodigitals actuen com a fre. El 2021 es va aprovar la Carta de Drets Digitals (MINECO, 2021). Aquest text no busca crear nous drets fonamentals, sinó assenyalar aquells drets del món analògic que són més rellevants en els entorns digitals i els seus auxiliars per a dotar de la mateixa seguretat i protecció a les realitats digitals.

Així, les desigualtats sociodigitals que travessen els nens, adolescents i joves migrants que estan sols a Espanya estan condicionant l’exercici d’alguns dels principals drets digitals que es recullen en aquesta Carta, en concret aquells que al·ludeixen a: (1) la llibertat, referit a la identitat derivat de les dificultats per a documentar-se, (2) la igualtat, no discriminació i accés universal i (3) la participació. Aquestes situacions plantegen grans reptes en l’acompanyament a adolescents i joves migrants sense referents familiars a Espanya.

Les experiències de racisme en els entorns digitals

Els nens, adolescents i joves migrants, a més de mancar d’un acompanyament familiar que els permeti prevenir situacions de risc a Internet, enfronten una major discriminació a xarxes socials, contribuint a la vulneració dels seus drets digitals (Fundació Ferrer i Guàrdia, 2023). A això, se li suma el creixement que tenen a Espanya els discursos d’odi racistes en contra d’ells, caracteritzats per reproduir l’estigmatització social i la criminalització constant.

L’OBERAXE (2023), a través dels seus butlletins de monitoratge del discurs d’odi, crida l’atenció sobre la representació social que es té dels nens i joves no acompanyats com a una amenaça per a la societat (45,5%); vinculats amb la inseguretat ciutadana (65%); i sobre l’ús del llenguatge agressiu explícit en contra d’ells (52%). El 46,6% del discurs d’odi es dirigeix en contra d’ells. El 2023 es va aprovar l’elaboració del Marc Estratègic de Ciutadania i Inclusió contra el Racisme i la Xenofòbia (2023-2027).

Malgrat tots els esforços de lluita contra les discriminacions per origen racial i/o ètnica que es donen en els entorns digitals; la realitat és que aquest tipus d’incidents no acaben a la vida diària dels nois, tenint grans implicacions en la seva inclusió sociodigital i la seva salut mental. Està tan normalitzada la presència d’aquests atacs racistes, islamofòbics i xenòfobs a xarxes socials, que els nois prefereixen passar-los per alt, no parlar-ne d’aquests temes i allunyar-se d’aquelles plataformes, bloquejant als perfils més agressius.

És molt habitual per a ell veure vídeos a TikTok de contingut racista. I quan escriuen comentaris a vídeos que els agraden, reben atacs amb comentaris racistes a causa del seu perfil. És per això, que moltes vegades prefereixen no llegir els comentaris dels vídeos, perquè saben que és un dels espais on es reprodueix, s’expressa, amb més virulència el racisme i els discursos d’odi en contra d’ells i altres persones d’origen estranger. També els hi ocorre quan utilitzen aplicacions per a parlar amb altres persones de diferents països, rebent comentaris racistes i islamofòbics. A més, s’ha de tenir en compte que Internet i les xarxes socials de vegades són una extensió de les relacions socials no digitalitzades, i que els problemes de racisme que poden donar-se en espais físics continuen als espais sociodigitals. Tal com els va passar a uns nois a l’institut on els van agredir físicament al pati i tota la classe va respondre deixant-los de seguir a Instagram, donant-se, per tant, un procés d’aïllament sociodigital cap a les víctimes (Accem, 2024).

Totes aquestes experiències d’índole racista repercuteixen de forma negativa en el dret a la participació en els entorns digitals, donat que restringeixen la seva inclusió digital i limiten l’ús de les tecnologies digitals a accions que no atenen contra la seva dignitat. A més, un altre aspecte a tenir molt present és el fet que la participació en línia influeix en la construcció de la identitat, i més en adolescents i joves que estan en un procés de qüestionament i conformació d’aquestes. Quan el context digital és hostil per a ells o quan no és fàcil trobar referents amb els quals identificar-se a escala cultural, que tinguin posicionaments antiracistes i que comptin amb el suport social, no podem parlar d’una participació digital en igualtat.

Conclusions

Les bretxes digitals i els discursos d’odi en xarxes afecten greument la salut mental dels nens, adolescents i joves migrants no acompanyats. Per tot això, és clau promoure una educació digital que reforci aquests drets, que focalitzi de manera transversal en les formes d’inclusió sociodigital, que anteposi l’acompanyament davant la vigilància, que garanteixi el dret a la intimitat (evitant utilitzar els dispositius mòbils com a eina de càstig) i que mostri referents online antiracistes que inspiren als joves migrants que es troben sense referents familiars a Espanya.