Ciberbullying cap a la comunitat LGTBIQ+: una violència silenciosa en l'entorn digital

Els estudis confirmen que les persones del col·lectiu LGTBIQ+ pateixen bullying i ciberbullying amb més freqüència i desenvolupen més problemes de salut mental per la victimització experimentada.

En els últims anys, el ciberbullying ha emergit com una de les formes de violència més preocupants en l'àmbit digital, i el seu impacte en la comunitat LGTBIQ+ (Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals, Intersexuals, Queer +) és particularment alarmant. Malgrat els avenços en el reconeixement i els drets de les persones LGTBIQ+, la discriminació persisteix, adaptant-se a nous mitjans. Internet, amb la seva capacitat per connectar i empoderar, també s'ha convertit en un escenari per a agressions i violències que afecten de manera desproporcionada aquesta comunitat.  

El ciberbullying implica l'ús de tecnologies digitals (xarxes socials, correu electrònic, mòbil, plataformes de jocs en línia...) per intimidar, humiliar o danyar una persona. Els ciberagressors realitzen diversitat de conductes: enviament de missatges ofensius, insultants, amenaçadors, intimidatoris, xantatges, difusió d'imatges/vídeos compromesos o humiliants, difamació, difusió d'informació íntima (revelació de l'orientació sexual o identitat de gènere), mems homofòbics o transfòbics, atacs massius d'odi, assetjament sexual, suplantació d'identitat... A les xarxes socials s'identifiquen amb freqüència discursos d'odi que promouen actituds homofòbiques i transfòbiques, i X/Twitter es mostra com la xarxa social més utilitzada per difondre aquests discursos. El ciberbullying LGTBIQ+fòbic, que comença a Educació Primària, és més intens en Secundària i s'estén fins a la universitat, no és episòdic, pot estendre's en el temps i a través de diferents plataformes, multiplicant el dany. ​ 

Prevalença del ciberbullying en persones LGTBIQ+  

Les investigacions confirmen que les persones LGTBIQ+ són un col·lectiu vulnerable de patir assetjament presencial i tecnològic amb més freqüència i gravetat. La discriminació de la diversitat sexual és un problema que converteix les persones que divergeixen dels estàndards sexuals normatius en un grup vulnerable. Una recent revisió (Lozano-Blasco i Soto-Sánchez, 2022) sobre la violència virtual contra aquest col·lectiu, evidencia la seva vulnerabilitat a l'hora de patir ciberagressions, amb una prevalença creixent en els últims anys. Pertànyer al col·lectiu LGTBIQ+ implica més probabilitat de patir ciberbullying. A més, no cal que les víctimes siguin LGTBIQ+ per ser atacades: qualsevol estudiant que es percebi "no ajustat als rols de gènere" pot estar en risc.   

Per què és tan prevalent el ciberbullying en aquest col·lectiu? En part perquè la naturalesa anònima de les xarxes permet als agressors actuar sense temor a repercussions, cosa que intensifica la violència i el seu abast. A més, perquè malgrat els avenços aconseguits en la nostra societat en l'acceptació de la diversitat sexual, la societat continua sent persistentment heterosexista, manté i fa perdurar la convicció que el normal és ser heterosexual. Els estereotips, els prejudicis i la por a la diversitat sexual són factors que contribueixen al manteniment de l'assetjament contra aquest col·lectiu. Les persones amb una orientació sexual i identitat de gènere no-normativa són un col·lectiu vulnerable i pateixen amb més freqüència bullying/ciberbullying motivat per la fòbia al col·lectiu, manifestant-se una actitud hostil, d'aversió que considera que una orientació sexual i identitat de gènere no-normativa és inferior, patològica, i que aquestes persones són malaltes, desequilibrades...  

Els estudis de prevalença confirmen que els estudiants LGTBIQ+, i també aquells que no compleixen l'estereotip de masculinitat/feminitat tradicional estipulats en els patrons heteronormatius, pateixen major percentatge de victimització/cibervictimització. L'informe de COGAM (2016) conclou que el 70% dels estudiants LGB han patit ciberbullying per la seva orientació sexual/identitat de gènere, i els gais mostren majors nivells de victimització. El 54,6% ha presenciat ciberbullying LGTB-fòbic, i el percentatge de testimonis augmenta a mesura que augmenta el curs escolar. Kosciw et al. (2016) van trobar que un 48,6% de les persones LGTB havia patit ciberbullying. L'estudi d'Ojeda et al. (2023) va revelar diferències en la cibervictimització LGBTQ+ col·lectiva segons l'orientació sexual, la identitat i l'expressió de gènere, concloent que l'alumnat percep el col·lectiu LGBTQ+ com un dels grups més vulnerables i, fins i tot, que dins d'aquest grup hi ha persones amb més probabilitat de patir cibervictimització, com les persones trans. També Arslan et al. (2024) troben una forta correlació entre identificar-se com a LGBTQ+ i patir un major assetjament en línia.   

Un altre grup d'investigacions ha evidenciat que les persones amb una orientació sexual no-normativa pateixen més cibervictimització comparades amb aquelles amb una orientació sexual normativa. La revisió sistemàtica d'Abreu i Kenny (2018) troba un percentatge de cibervictimització entre 10,5%-71,3% entre persones LGTBQ, evidenciant més prevalença de cibervictimització, en comparació amb les persones heterosexuals; a més, les noies bisexuals mostraven més índex de cibervictimització comparades amb les lesbianes, i els nois gais patien més cibervictimització que els nois bisexuals. En aquesta direcció, l'estudi de Garaigordobil i Larrain (2020) va confirmar que el percentatge de cibervíctimes (freqüents/severes) va ser significativament més gran en el grup no-heterosexual (6,2% heterosexuals i 13,7% no-heterosexuals).   

Els resultats dels estudis de prevalença mostren discrepàncies en els percentatges que s'expliquen en part perquè alguns estudis mesuren el ciberbullying global (freqüent+ocasional) i d'altres el freqüent, per les diferents edats o procedències de les mostres. No obstant això, els resultats confirmen que el col·lectiu LGTBIQ+ és un grup vulnerable que pateix un nivell de victimització/cibervictimització significativament més gran que les persones amb una orientació sexual i identitat de gènere normativa.  

 Conseqüències del ciberbullying per al desenvolupament i la salut mental de les persones LGTBIQ+

La victimització/cibervictimització té greus conseqüències per al desenvolupament i la salut mental. A l'extrem pot conduir al suïcidi, però fins i tot quan no tingui aquests dramàtics efectes sol comportar molts problemes acadèmics (concentració, motivació escolar, absentisme, rendiment acadèmic, fracàs escolar, abandonament escolar), emocionals (baixa autoestima, inseguretat, solitud, infelicitat, culpa, vergonya, por, ira, frustració, irritabilitat, agressivitat), psicosocials (introversió, aïllament social) i de salut mental, molts de les quals continuen en l'edat adulta.  

L'impacte del ciberbullying en la salut mental de les persones LGTBIQ+ és devastador. Una de les conseqüències més greus és el desig i l'intent de suïcidi. En aquesta línia, Generelo et al. (2012) va evidenciar que el 43% dels adolescents LGB havien desenvolupat idees de suïcidi, el 40% havien arribat a planificar com fer-ho, el 18% havia intentat consumar-lo més d'una vegada i el 22% una vegada. L'informe de COGAM (2016) conclou que els qui experimenten ciberbullying tenen una major propensió a presentar trastorns d'ansietat, depressió i sentiments d'aïllament. Nombroses investigacions han confirmat que les persones LGTBIQ+ que han estat víctimes de bullying/ciberbullying a l'escola mostren depressió, ansietat, malestar psicològic, angoixa, estrès. Un estudi sobre ciberbullying homofòbic en edats primerenques (educació primària) va observar que els episodis de ciberbullying van promoure inseguretat, nerviosisme, trastorns en el son i trastorns de conducta alimentària (Sánchez, 2021). En general, es pot afirmar que l'estrès que pateix aquest col·lectiu disminueix la seva autoestima, la seva qualitat de vida i augmenta la depressió. Les cibervíctimes es veuen privades d'un entorn segur i positiu en el qual puguin expressar-se lliurement, i molts es veuen forçats a ocultar la seva identitat en xarxes socials, cosa que afecta la seva autoestima i les seves relacions socials.  

Hi ha pocs estudis que exploren si la cibervictimització de les persones amb una orientació sexual no-normativa es relaciona amb més deteriorament de la seva salut mental, comparada amb la salut mental de cibervíctimes heterosexuals. Entre ells cal esmentar l'estudi de Garaigordobil i Larrain (2020) en el qual es va confirmar que els adolescents cibervíctimes no-heterosexuals comparades amb les heterosexuals tenien puntuacions significativament superiors en molts símptomes psicopatològics (somatització, sensibilitat interpersonal, depressió, ansietat, hostilitat, ansietat fòbica, ideació paranoide, psicoticisme), així com en la puntuació global de psicopatologia.   

En conclusió, els estudis mostren que la victimització/cibervictimització de les persones LGTBIQ+ es relaciona amb més deteriorament de la seva salut mental, comparada amb la salut mental de cibervíctimes amb una orientació sexual i identitat de gènere normativa.  

Ciberbullying cap a les persones LGTBIQ+: prevenció i intervenció

El ciberbullying cap a la comunitat LGTBIQ+ és una realitat que requereix atenció urgent i una acció decidida. L'educació, prevenció i intervenció d'aquests comportaments ha de ser multidireccional, és fonamental intervenir des de diferents contextos (escola, família, clínica i societat), per reduir el bullying/ciberbullying i per educar en la tolerància i el respecte de les diferències.   

Tot i que la prevenció ha de ser multidireccional, el context escolar és un àmbit molt significatiu en el qual es produeixen sobre manera conductes de bullying/ciberbullying cap a les persones del col·lectiu LGTBIQ+. El context escolar és un dels contextos més hostils, especialment per les interaccions entre iguals, existint encara un nivell considerable d'LGTBIQ+fòbia, i per això ha de ser un context prioritari en el qual desenvolupar educació i prevenció. Encara que existeixin polítiques antidiscriminatòries i s'hagi avançat cap als drets de les persones amb una orientació sexual i identitat de gènere no-normativa, la situació legal no reflecteix el que realment passa en la societat. Els missatges que es transmeten als centres escolars (materials audiovisuals, didàctics, etc.) continuen estant basats en el sistema heteronormatiu, oblidant que l'educació basada en la diversitat sexual/gènere és una veritable necessitat. Cal garantir que els currículums, els materials d'aprenentatge i els mètodes d'ensenyament siguin inclusius, lliures d'estereotips i que promoguin el respecte i la no discriminació en tots els nivells educatius. S'ha d'insistir en la implementació de mesures per combatre aquesta problemàtica i aconseguir un clima que afavoreixi que els estudiants del col·lectiu LGTBIQ+ se sentin segurs i còmodes a l'hora d'expressar la seva sexualitat amb total llibertat.   

Malgrat que els estudis confirmen una major victimització/cibervictimització del col·lectiu LGTBIQ+, però, en la majoria dels centres educatius se segueix sense treballar la discriminació cap a aquestes persones, ni tampoc s'inclouen activitats antibullying relacionades amb aquest col·lectiu. Els programes escolars que fomenten l'empatia, el respecte per la diversitat i l'ús responsable d'Internet poden reduir significativament la incidència de bullying/ciberbullying LGTBIQ+fòbic. Amb aquesta finalitat, cal dur a terme sistemàticament durant tota l'escolaritat programes per fomentar el desenvolupament de competències socio-emocionals, realitzant activitats per fomentar la comunicació no violenta, la capacitat de resoldre conflictes constructivament, la capacitat per identificar i eliminar estereotips/prejudicis que condueixen a conductes de discriminació, el respecte/tolerància per les diferències, l'empatia, la capacitat d'identificar, comprendre i regular adequadament les emocions... que inhibeixen la violència. Complementàriament, també s'haurien de realitzar durant tota l'escolaritat programes antibullying que abordin el bullying/ciberbullying, incloent activitats sobre l'assetjament a causa de l'orientació sexual i identitat de gènere no-normativa. Futurs treballs han de dissenyar programes antibullying que incloguin activitats que posi el focus en l' assetjament a persones LGTBIQ +, grup vulnerable i estigmatitzat per estereotips i prejudicis. A més, les intervencions educatives per afavorir la inclusió de la diversitat també tindran un resultat positiu en l'increment de la tolerància i l'eliminació de l'assetjament cap a aquest col·lectiu.   

La família ha de participar en la prevenció del bullying/ciberbullying LGTBIQ+fòbic, assegurant que els esforços s'estenguin més enllà de l'entorn escolar. Aquesta col·laboració conjunta entre tots els agents educatius ajudarà a crear escoles i espais digitals on tots se sentin segurs/es, respectats/des i capacitats/des per aprendre i prosperar. Les diverses intervencions didàctiques amb la classe per afavorir la inclusió de la diversitat són eficaces, però, el context familiar és un àmbit fonamental per al desenvolupament de valors eticoterrestres, conductes prosocials, empatia i respecte per la diversitat. Els pares/mares que són models de conducta prosocial, d'empatia i de respecte a la diversitat, i reforcen en els seus fills/es aquestes conductes, tenen fills/es més tolerants, respectuosos amb els diferents i menys violents. L'educació socioemocional i digital, que ha de començar a la família, és primordial. Per això, cal formar les famílies per potenciar en els seus fills/es aquestes conductes i valors.   

No obstant això, quan el bullying/ciberbullying ja s'ha produït, un altre context d'intervenció rellevant és el clínic-terapèutic. A la llum dels resultats obtinguts és important desenvolupar intervencions clíniques per reduir la depressió, l'estrès, l'ansietat, el risc de suïcidi de víctimes/cibervíctimes, per eliminar la diversitat de problemes de salut mental que les situacions de bullying/ciberbullying LGTBIQ+fòbic generen.  

La intervenció des de la societat també és fonamental, per exemple, realitzant campanyes mediàtiques per sensibilitzar sobre les greus conseqüències de l'assetjament, sobre el respecte per les diferències i la tolerància cap a la diversitat sexual/gènere. La conducta està influenciada per les normes socials imperants en el medi sociocultural, i els estereotips/prejudicis fomentats per una societat heteronormativa estigmatitzen les persones LGTBIQ+, justifiquen i promouen el seu assetjament, la qual cosa té un impacte molt negatiu en la seva salut mental. Com a societat, tenim la responsabilitat de construir un entorn digital inclusiu i segur, on totes les persones puguin expressar la seva identitat sense temor a ser assetjades o discriminades. No només és una qüestió de drets, és una qüestió d'humanitat i respecte. Amb aquest objectiu les empreses tecnològiques poden ajudar a fer que els espais digitals siguin més segurs, per exemple, desenvolupant models d'aprenentatge automàtic per identificar contingut de ciberbullying en general i específicament el dirigit a persones LGTBIQ+, per ajudar les plataformes de xarxes socials i comunitats en línia a moderar i abordar millor el contingut danyós dirigit a grups vulnerables. A Espanya, malgrat els avenços legislatius i socials, el col·lectiu LGTBIQ+ segueix enfrontant-se a diverses formes de discriminació i violència presencial i virtualment. En l'àmbit legislatiu, molts països encara no tenen lleis específiques que protegeixin contra el ciberbullying en general i menys encara enfocades a la protecció de persones LGTBIQ+. És important ressaltar aquest buit legal i avançar en la regulació legal del ciberbullying i de les conductes de discriminació i delictes d'odi cap a les persones LGTBIQ+.   

Conclusions

Els estudis confirmen que les persones del col·lectiu LGTBIQ+, a més de patir bullying/ciberbullying amb més freqüència, també desenvolupen més problemes de salut mental per la victimització/cibervictimització experimentada, que aquells que patint bullying/ciberbullying són heterosexuals. Les actituds LGTBIQ-fòbiques són un problema que requereix una intervenció a nivell escolar, familiar, clínic i social, el desenvolupament de mecanismes de detecció automàtica del discurs LGTBIQ-fòbic a les xarxes socials, així com una anàlisi i abordatge multidisciplinari per controlar el problema, proporcionant un suport social adequat als grups afectats.