Barcelona, 20 de març de 2024. 

La Fundació Ferrer i Guàrdia ha presentat avui els resultats de l'estudi 'Laïcitat en Xifres 2024', que enguany celebra la seva XIII edició. Un 41,5% de la població espanyola manifesta no tenir creences religioses (sigui com a agnòstics, indiferents o ateus).  Aquesta dada és la més alta de la sèrie històrica, amb un marcat increment de 17 punts des del 2017. Per l’altra banda, el 56,9% es considera religiosa, principalment de confessió catòlica.  

El 60% de les persones entre 18 i 34 anys es declaren no religioses, i per primera vegada, més del 50% de les persones d'entre 35 i 44 anys també ho fan. Aquest relleu generacional suggereix la possibilitat de canvis substancials en els pròxims anys. A més de la població religiosa, també disminueix el nombre global de persones practicants. Tot i això, des de l’any 2020, les persones practicants sobre el total de la població religiosa han augmentat un 2,5%.   

Per comunitats autònomes, a Catalunya (51,3%) i al País Basc (51%), per primera vegada, ja hi ha una majoria de persones no religioses.  A l’altre extrem es troben Ceuta i Melilla (+70%), Extremadura (68,3%) i Castella-La Manxa (66,9%), on trobem els índexs més alts de religiositat.  En relació amb el gènere, les dones són percentualment més religioses i dins les religioses, més practicants. De mitja, un 61,9% de les dones a Espanya són religioses, enfront del 51,7% dels homes. La bretxa de gènere es materialitza a totes les franges d’edat, incrementant-se a les més elevades.    

L'assignació tributària de l'Església catòlica disminueix un 1,1% en comparació amb l'any anterior i se situa en 273,8 milions d’euros de l’erari públic. Segons el Ministeri d'Hisenda, en l'exercici fiscal del 2020, les persones que han marcat la casella de l’Església catòlica a l’IRPF s’ha reduït un -0,5%, fins al 10,6%. Només 1 de cada 10 contribuents marca únicament la casella de finançament l’Església. Els contribuents que escullen ambdues opcions (Església catòlica i altres fins socials) es manté en el 21,5%.      

En el terreny de l’Educació,  3.119.268 alumnes cursen religió, una xifra que ha anat experimentant una disminució constant en els darrers anys. Actualment, 2 de cada 10 alumnes estan matriculats a centres educatius confessionals, concretament 1.509.280, el curs 2021-2022. Dels 2.548 centres catòlics, el 94,6% són concertats.  En l'àmbit de l'ensenyament religiós, opten per activitats alternatives el 40,7% dels estudiants de primària i el 44,7% a l'ESO. El 63,9% d’alumnes de batxillerat no cursen religió. Per altra banda, la tendència dels darrers anys a l’increment del nombre de docents s’ha invertit, reduint-se un -10,77%: de 40.118 professors (curs 2019-20) a 35.799 (2021-22).  

Per primer cop, hi ha més naixements fora del matrimoni (un 50,1%). 8 de cada 10 matrimonis són civils, seguint l’augment d’anys anteriors. Catalunya lidera aquesta tendència, amb el 90,1% dels matrimonis celebrats civilment, seguida del País Basc i les Illes Balears. 

VEURE INFORME 

La Fundació Ferrer i Guàrdia és una entitat sense ànim de lucre que treballa des de 1987 per la laïcitat, les llibertats i els drets civils. ‘Laïcitat en xifres’ és la radiografia sobre religiositat i secularització a Espanya i Catalunya i proporciona una visió detallada de l'evolució de les creences de la població.