La quarta revolució industrial, marcada per la irrupció de tecnologies avançades està transformant profundament el mercat laboral. En aquest nou escenari, els àmbits relacionats amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) esdevenen claus per al desenvolupament econòmic i social. Tanmateix, aquesta evolució accentua una problemàtica persistent: la bretxa de gènere en les vocacions i professions STEM.

Tot i que es preveu un augment de la demanda de perfils tècnics i transversals vinculats a l’àmbit STEM, les dones continuen infrarepresentades en aquests sectors. En aquest article, analitzem les causes d’aquesta desigualtat, la seva interrelació i els efectes a curt i llarg termini.

Una de les causes més citades és la manca de referents femenins en l’àmbit tecnològic. L’absència de models pròxims amb els quals les nenes puguin identificar-se pot fer que percebin aquestes professions com alienes, influenciant negativament les seves decisions acadèmiques i professionals des de ben joves.

Tanmateix, la falta de referents és només una de les moltes variables que configuren aquest escenari. El biaix de gènere present en els continguts educatius, els estereotips socials que associen aquests àmbits a qualitats tradicionalment masculines, i una cultura institucional sovint poc inclusiva, són factors estructurals que influeixen profundament en la perpetuació d’aquesta desigualtat. A més, també cal tenir en compte les desigualtats socioeconòmiques existents que perpetuen aquesta bretxa de gènere i, per tant, dificulten encara més accedir a aquestes vocacions. Segons dades de l'OECD (2021), les dones només representen un quart dels nous estudiants dels programes d’educació superior en el camp STEM. Aquestes desigualtats a més s’agreugen sent l’origen, l’ètnia o el nivell socioeconòmic factors determinants a l’hora d’accedir a aquesta tipologia de vocacions.

A aquest conjunt de factors estructurals cal afegir-hi una realitat més àmplia: el mercat laboral tradicional ha estat construït sobre rols i estereotips de gènere que han delegat històricament les dones a una tipologia de feines menys valorades i menys retribuïdes econòmicament, sovint associades a tasques de cures. Aquesta assignació social de rols professionals ha contribuït a perpetuar la idea que determinades ocupacions no formen part de l’imaginari laboral de nenes, noies i dones, reforçant així la bretxa existent.

És igualment preocupant la manca de polítiques educatives i laborals que abordin de manera efectiva aquesta realitat. Tot i que s’han posat en marxa iniciatives per fomentar les vocacions STEM, aquestes solen ser aïllades o puntuals, i no s’integren dins d’una estratègia global de transformació del sistema. En aquest sentit, cal una mirada transversal que contempli l’educació, el mercat laboral i la cultura social com a espais interconnectats on intervenir per reduir la bretxa de gènere posant especial èmfasi a les perspectives de futur de nenes i noies.

Per revertir aquesta situació, cal promoure accions que fomentin l’interès de les nenes per les STEM des d’edats primerenques. És necessari abordar les bretxes sociodigitals existents, revisar els currículums escolars, formar el professorat en perspectiva de gènere i visibilitzar les dones en els sectors STEM. Igualment, és imprescindible garantir condicions laborals equitatives i models de lideratge inclusius que facilitin la incorporació i promoció de les dones en els àmbits STEM. Abordar les desigualtats de gènere en l’àmbit digital és essencial per la justícia social i l’equitat: només amb perfils diversos i mirades crítiques podrem transformar la tecnologia i el seu impacte.