Educació STEM: com garantir vocacions lliures de biaixos
La recerca científica no troba diferències biològiques significatives entre sexes que expliquin la desigualtat en STEM: les petites diferències observades són ambientals i entrenables.
Sílvia Planella i Oriol
Enginyera mecànica i arquitecta tècnica, fundadora de l'associació ENGINY-era.
ParticipaTIC 2025
Vivim en una societat que necessita urgentment talent STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) per afrontar els reptes del present i del futur. Tanmateix, les vocacions en aquests àmbits continuen estant profundament condicionades per factors socials com el gènere, l’origen, la classe social o el lloc de residència. Aquesta desigualtat no només afecta les oportunitats individuals: representa un fre estructural per al progrés col·lectiu i la justícia social.
Segons dades de la UNESCO, les dones només representen el 34% de l’estudiantat universitari en disciplines STEM i un 17% en la formació professional tecnicocientífica. Aquesta bretxa no és fruit d’una manca de capacitat o interès, sinó d’un sistema educatiu i cultural que continua transmetent missatges implícits sobre qui “pertany” a aquests camps i qui no. El biaix comença molt abans de la tria d’estudis, sovint en la primera infància, i es manté al llarg de tota la trajectòria educativa.
El pes dels estereotips des de la infància
Els estereotips de gènere associats al talent científic o tecnològic s’instal·len molt aviat. Estudis han mostrat que, en edats tan primerenques com els 5 o 6 anys, els infants ja associen el geni o la intel·ligència a figures masculines. Aquest imaginari es reforça amb els jocs, les narratives infantils, la televisió i fins i tot les pràctiques educatives, com quan es proposa dibuixar una persona científica i la majoria d’alumnes fan un home blanc amb bata de laboratori.
Aquest context genera el que s’ha anomenat la bretxa de confiança: tot i tenir igual o millor rendiment acadèmic en matemàtiques i ciències, moltes nenes no es perceben capaces d’accedir a itineraris STEM. El problema no són les seves capacitats, sinó les expectatives socials i educatives que reben, sovint inconscients però profundament efectives. Segons una enquesta de l’OCDE (PISA, 2018), les noies amb altes capacitats en matemàtiques tenen menys probabilitat d’escollir carreres STEM que els seus companys, fins i tot amb qualificacions similars. La confiança es construeix, o es trenca, amb missatges subtils, rols assignats i absències simbòliques.
Talent i gènere: què diu la recerca?
La idea que nens i nenes tenen habilitats naturals diferents per a les disciplines científiques no té base científica. La recerca en neurociència, educació i psicologia cognitiva és clara: no hi ha diferències biològiques significatives entre sexes que expliquin la desigualtat d’accés o rendiment en STEM. Les petites diferències observades, com ara en la percepció espacial, es poden atribuir a factors ambientals i d’experiència, i són perfectament entrenables.
El concepte de plasticitat neuronal és fonamental: el cervell infantil és altament adaptable i les habilitats STEM es poden desenvolupar amb pràctica, estímuls i oportunitats. Això posa de manifest la responsabilitat de l’entorn educatiu i social en oferir les condicions perquè tot infant pugui explorar aquestes àrees, independentment del seu gènere o origen.
Un experiment dut a terme als Estats Units (Hyde et al., 2008) va analitzar els resultats en matemàtiques de nens i nenes en proves estandarditzades. L’estudi va concloure que les diferències de gènere són pràcticament inexistents quan les condicions educatives i socioeconòmiques són similars. És a dir, les desigualtats no provenen de les capacitats, sinó de les condicions d’entorn.
Interseccionalitat: quan el gènere no és l’única barrera
La desigualtat d’accés a les vocacions STEM no és una qüestió exclusivament de gènere. Quan el gènere es creua amb altres eixos de desigualtat, com la classe social, l’origen cultural, la discapacitat o el territori, les barreres es multipliquen. Parlar d’interseccionalitat no és un exercici teòric: és essencial per comprendre com es configuren les oportunitats reals de milers d’infants i joves.
Una nena racialitzada que viu en un barri amb pocs recursos, sense accés a activitats tecnològiques o referents professionals en el seu entorn, difícilment optarà per un itinerari STEM. No per manca de talent, sinó perquè no ha tingut l’oportunitat d’imaginar-s’ho com una opció viable.
Aquest enfocament interseccional hauria de formar part de qualsevol política educativa. Per exemple, els programes d’extensió educativa que ofereixen activitats tecnològiques fora de l’horari escolar poden tenir un impacte important si es despleguen prioritàriament en territoris amb major vulnerabilitat social.
La importància dels referents
Un dels obstacles més rellevants identificats en la recerca educativa és l’absència de referents diversos. Un informe de la Universitat de València (López-Navajas, 2014) conclou que només el 7,5% de les persones científiques esmentades als llibres de text de secundària són dones. Aquesta absència envia un missatge clar: que el coneixement científic és masculí.
Els referents femenins reals i propers són imprescindibles per trencar aquesta associació i ampliar l’imaginari de les noves generacions. No es tracta només de visibilitzar grans noms de la història de la ciència, sinó també de mostrar figures accessibles: dones que treballen com a tècniques, enginyeres o programadores i que gaudeixen de la seva feina sense necessitat d’haver obtingut un reconeixement.
A més, calen referents que reflecteixin la diversitat de perfils i trajectòries: dones amb discapacitat, racialitzades, de contextos rurals o amb formació professional. Només així les nenes poden veure que les STEM també són per a elles, sigui quin sigui el seu origen o identificació.
L’impacte dels equips homogenis: innovació i biaixos
La manca de diversitat en els equips científics i tecnològics no és només un problema de justícia: té conseqüències directes sobre la qualitat de la innovació. Els sistemes d’intel·ligència artificial, per exemple, han evidenciat múltiples biaixos en reconeixement facial, aplicacions mèdiques o selecció de personal. Aquests errors no són falles tècniques: són el resultat d’equips poc diversos que reprodueixen els seus propis biaixos en el disseny dels sistemes.
La presència de dones i altres col·lectius infrarepresentats als equips STEM és clau per garantir que la tecnologia respongui a les necessitats de tota la població. La diversitat aporta perspectives, experiències i preguntes diferents, que milloren la innovació, l’eficiència i l’ètica del desenvolupament científic i tecnològic.
Educació coeducativa i sistemes de suport
Per revertir aquestes desigualtats, cal actuar des d’una perspectiva sistèmica. La coeducació, entesa com una educació que fomenta la igualtat real entre gèneres des de la pràctica quotidiana, és una eina clau. Això implica repensar continguts, llenguatge, materials i metodologies, així com formar el professorat per identificar i desafiar els seus propis biaixos.
Molts docents expressen la voluntat de treballar per la igualtat, però manquen de recursos o de formació específica. Per això, és fonamental que les administracions públiques incorporin la perspectiva de gènere i la coeducació com a part estructural dels plans de formació docent inicial i permanent.
A més, cal proporcionar recursos pedagògics i metodologies actives que permetin a l’alumnat explorar les STEM des d’una mirada inclusiva. Materials que incorporin referents diversos, activitats pràctiques que connectin amb la vida quotidiana i projectes col·laboratius poden tenir un gran impacte en la motivació i en la percepció de capacitat.
Cal una aliança estructural per la igualtat STEM
La igualtat d’oportunitats en les vocacions del futur no pot dependre de la iniciativa d’unes poques entitats compromeses ni de la voluntat individual. Requereix polítiques estructurals, inversió pública i col·laboració entre administracions, escoles, entitats socials, empreses i famílies.
Perquè el talent no té gènere, ni origen, ni codi postal. Té condicions. I si no garantim aquestes condicions de manera equitativa, no només estem limitant les trajectòries individuals: estem hipotecant el nostre futur com a societat.
La Fundació Ferrer i Guàrdia és entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en la investigació, l'assessorament i el disseny de polítiques públiques per fomentar l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica
Aquest article s'ha elaborat a partir del treball de camp i les dades recollides per diverses entitats i estudis sobre igualtat i STEM. Per aprofundir, podeu consultar:
- Hyde, J. S. et al. (2008). Gender similarities characterize math performance. Science.
- López-Navajas, A. (2014). Análisis de la ausencia de las mujeres en los manuales de la ESO. Universitat de València.
- OCDE (2018). Programme for International Student Assessment (PISA).
- UNESCO (2021). Descifrar el código: la educación de las niñas y las mujeres en STEM.