Crònica del videopòdcast "Trencant barreres pel talent digital femení"
02/07/2025
La Fundació Ferrer i Guàrdia ha gravat el seu darrer videopòdcast, titulat “Trencant barreres pel talent digital femení”, en el marc de la recerca ParticipaTIC. L'episodi aborda un tema crucial en el món actual: la bretxa de gènere en les carreres de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (STEM), subratllant que l'anàlisi superficial de “manca de referents” és insuficient per entendre la complexitat del fenomen. La conversa, dirigida per Sandra Gómez, investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, ha comptat amb la participació de tres expertes de renom: Mireia Usart (física i experta en tecnologies digitals i educació), Sílvia Planella (enginyera mecànica i arquitecta tècnica, fundadora d'ENGINY-era) i Milagros Sáinz (doctora en psicologia social i investigadora principal del grup Gènere i TIC - IN3 de la UOC).
Segons el Women in Digital Scoreboard 2024 de la Comissió Europea, a Espanya només el 13% de les persones joves graduades en carreres STEM són dones, i el percentatge és encara més baix en el món de les especialitats TIC. Aquestes xifres, més enllà de ser mers indicadors, mostren un sistema que continua condicionant les aspiracions, la confiança, les expectatives i les decisions acadèmiques i professionals de moltes nenes i dones joves.
D'esquerra a dreta: Sandra Gómez (Fundació Ferrer i Guàrdia), Mireia Usart (Universitat Rovira i Virgili), Silvia Planealla (Associació ENGINY-era) i Milagros Sáinz ( IN3-UOC) a la gravació del pòdcast.
Barreres i factors que determinen l’elecció d’itineraris STEM
El debat ha posat de manifest que la bretxa de gènere en les STEM és un fenomen multicausal que requereix una perspectiva interseccional per ser comprès i abordat eficaçment. Les expertes han identificat múltiples factors determinants:
Autoconfiança i autopercepció digital: Les dones mostren una autoconfiança i autopercepció digital significativament més baixes que els homes, fins i tot amb el mateix nivell de competències, la qual cosa afecta directament les seves decisions educatives i laborals.
Estereotips de gènere i manca de referents diversos: La socialització des d'edats molt primerenques condiciona els rols i expectatives. Hi ha una necessitat de mostrar referents femenins més diversos (dones racialitzades, de classe obrera, etc.) i realistes, que no només hagin superat grans barreres, sinó que mostrin una vida normal i feliç en el sector, evitant la idea que per triomfar cal ser una "superdona".
Masculinització dels entorns STEM: Esta masculinización hace que las chicas se sientan foráneas e incómodas, incluso en el ambiente de clase o en los patios escolares.
Desigualtats sociodigitals: L'accés a tecnologia de qualitat, la connexió a internet i les oportunitats per desenvolupar competències digitals mitjançant activitats extraescolars estan influenciats pel nivell socioeconòmic de les famílies, així com el suport familiar i educatiu.
Barreres estructurals: Afecten tant l’àmbit educatiu (manca de perspectiva de gènere en la formació docent, ambient de classe), com el mercat laboral (discriminació en entrevistes, manca de plans d'igualtat, invisibilització de les dones en sectors com els videojocs, o qüestionament de les seves capacitats en projectes liderats per elles).
Altres eixos de desigualtat: Les condicions socioeconòmiques i el capital cultural (desconeixement familiar de certes professions), la zona geogràfica (manca d'iniciatives en zones rurals) i la discapacitat afegeixen encara més entrebancs a l'accés a oportunitats.
Tecnologia amb finalitat, clau per motivar les dones: a les dones joves les motiva més l’àmbit STEM quan perceben una finalitat pràctica i social en l’ús de la tecnologia, com en el cas de l’enginyeria biomèdica. Per això, cal canviar l’enfocament i ensenyar la tecnologia vinculada a aplicacions concretes i útils.
Per què és crucial abordar aquestes desigualtats?
Abordar la bretxa de gènere en les STEM va més enllà de les xifres i la justícia. Tal com s'ha destacat, la diversitat en els equips de treball (de gènere, origen, disciplina) els fa més competitius i capacita per prendre millors decisions. Si les dones no estan presents en els llocs de decisió, la societat perd la meitat del talent i les solucions tecnològiques no s'adapten a les necessitats reals de la població, reproduint biaixos. S'han esmentat exemples com el Google Maps (mesurat amb passes d'home), el disseny de cotxes (sense considerar dones embarassades), o els patrons de transport públic que ignoren els recorreguts típics de les dones. Per tant, la manca de diversitat en el disseny i producció de tecnologia perpetua aquests biaixos, frenant el progrés social, econòmic i tecnològic.
Propostes
S’han presentat exemples de bones pràctiques per fomentar la presència de noies en STEM, com programes educatius coeducatius des de primària, el projecte STEM Talent Girl amb noies que provenen, majoritàriament, d'un entorn rural; les polítiques integrals del govern de Malàisia; i iniciatives universitàries com el mentoring entre iguals. A més, les expertes han proposat diverses línies d'actuació per revertir la situació:
Evitar prohibicions i discursos de la por: Prohibir l'ús de tecnologia a les escoles, per exemple, no resol el problema sinó que obre més la bretxa digital, ja que només aquells amb recursos a casa podran avançar. S'ha de treballar la pedagogia i explicar que la tecnologia va més enllà del mòbil.
Formació docent i enfocament transdisciplinari: És fonamental formar els docents en un ús pedagògic de la tecnologia i promoure un treball transdisciplinari a les aules, que trenqui els compartiments estancs entre matèries i mostri la finalitat pràctica de les STEM.
Professionalització de les entitats i la implicació masculina: Les polítiques han de comptar amb la participació de tots, incloent-hi nois i homes, per evitar la polarització i la sensació de culpabilitat. Les persones voluntàries que treballen per vocacions STEM entre les nenes han d’estar també formades per homes, o bé professionalitzar-les per no reproduir desigualtats.
Abordar biaixos sistèmics: El problema no són les noies o les dones, sinó una societat masclista amb valors que no sempre reflecteixen la igualtat. Cal una reflexió social sobre com es fan les coses i com es pensa per abordar aquests reptes.
Reivindicar el paper d'altres agents: Famílies, educadors de carrer i professionals de la joventut també són agents de canvi crucials en l'acompanyament digital.
Professionalització del sector i implicació masculina: Moltes de les iniciatives per la igualtat en STEM són impulsades per dones de manera altruista. Cal que els homes també hi dediquin temps i que les entitats es professionalitzin per evitar que les dones assumeixin una càrrega addicional.
El pòdcast, emmarcat en el projecte ParticipaTIC 2025 sobre drets digitals de la infància, adolescència i joventut estarà disponible pròximament amb l'objectiu de trencar barreres per construir un futur digital més just i equitatiu. Tal com ha recordat Sandra Gómez, coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia, “la desigualtat de gènere en les vocacions STEM no és casualitat, sinó el resultat d’un entramat complex de factors socials, culturals i estructurals que cal abordar de manera integral”. Tancar aquesta bretxa no és només una qüestió de justícia, sinó d'oportunitats i de progrés per al conjunt de la societat.