Violències de gènere en l'entorn digital

​

Aquest grup de discussió de ParticipaTIC es va centrar en l'anàlisi de les violències digitals, posant èmfasi en les seves manifestacions, els factors que les perpetuen, les seves conseqüències i les possibles estratègies per abordar-les. Moderada per la coordinadora de Tecnologies Digitals, Sandra Gómez, la sessió va comptar amb la participació de: 

• Amalia Cuesta (ONG Accem): Experta en ciberviolències sexuals en dones joves migrants. 

• Beatriz Esteban (Universitat de Castella-la Manxa): Investigadora sobre violències de gènere 2.0 i violències digitals cap a dones joves, especialment en videojocs en línia multijugador. 

• Eleonora Expósito (Universitat de Navarra i Agència Europea per a la Igualtat de Gènere): Especialitzada en violència de gènere facilitada per les tecnologies en dones adultes i en el marc de la nova llei de serveis digitals. 

Definició i manifestacions de les violències digitals  

Les expertes van assenyalar que la conceptualització de la violència de gènere digital no ha estat fàcil, ja que l'entorn digital sovint encara es percep com un espai virtual separat de la realitat. No obstant això, es va subratllar que la violència digital és una extensió de les estructures de poder patriarcals de la societat, formant part d'un continu físic i psicològic de la violència de gènere. 

Aquesta agressió es manifesta a través de mitjans digitals (xarxes socials, missatgeria instantània, correus electrònics) amb l'objectiu d'humiliar, assetjar, amenaçar o silenciar les dones. Els perpetradors poden ser coneguts o anònims. Les formes de violència inclouen el ciberassetjament, el ciberassetjament, l'exposició de dades personals (doxxing), la densificació d'identitat, la violència basada en la imatge i els deepfakes (imatges generades per intel·ligència artificial). Aquestes formes estan en constant evolució, generant nous reptes. 

Consecuencias y colectivos más afectados  

Les violències digitals tenen un impacte significatiu en la participació de les dones en els espais digitals, condicionant les seves decisions i modulant la seva presència en línia. Això condueix a una minimització del malestar per part de les víctimes i a l'adopció de conductes preventives (com ocultar la identitat o evitar certs espais). S'observa una normalització d'aquestes violències, on es perceben com el "preu a pagar" per participar en línia, traslladant la responsabilitat de protecció a la víctima. 

La violència digital afecta de manera desproporcionada: 

• Dones més visibles: Periodistes, defensores de drets humans, activistes, polítiques i creadores de contingut, ja que la seva visibilitat augmenta el risc d'atac. Els atacs a dones en política sovint s'enfoquen en el seu gènere i no en les seves idees. 

• Col·lectius en situació de vulnerabilitat: S'ha de tenir una mirada interseccional, perquè el gènere es creua amb factors com la classe social, l'origen, l'ètnia, la discapacitat o l'orientació sexual, multiplicant les barreres i les formes de discriminació. Les dones migrants, per exemple, poden enfrontar racisme i sexualització en la recerca d'habitatge en línia. 

• Adolescents i joves: En una etapa clau de construcció de la identitat, la presència en espais violents té conseqüències profundes per a la seva autoestima i benestar emocional. Moltes vegades, en lloc de protegir-se, s'exposen directament al risc o intenten afrontar la violència amb més violència, normalitzant aquests codis. 

Les conseqüències inclouen: 

• Dany psicològic i emocional: Estrès, ira, ràbia i un malestar generalitzat. 

• Abandonament dels espais en línia i auto-silenciament. 

• Revictimització constant a causa de la persistència del contingut digital. 

• Cost econòmic brutal: S'estima entre 50.000 i 90.000 milions d'euros a la UE, sent la major part (60%) la pèrdua de qualitat de vida de la víctima. 

Factors que sostenen i perpetuen les violències  

Les violències digitals es perpetuen per una combinació de factors estructurals: 

• Reproducció de desigualtats offline: L'espai digital no és aïllat, sinó que reprodueix i amplifica les desigualtats ja presents al món no digital. L'anonimat en línia pot potenciar conductes inadequades i violentes. 

• Disseny androcèntric de les plataformes: Les plataformes sovint estan dissenyades sense perspectiva de gènere ni consideració de la vulnerabilitat interseccional, reproduint biaixos. La bombolla de seguretat al metavers, per exemple, trasllada la responsabilitat a la víctima. 

• Manca de regulació i impunitat: Les plataformes no s'autoregulen, ja que la polarització i el contingut extrem generen més engagement (interacció) i, per tant, més beneficis econòmics. La impunitat és el "combustible" de la violència. 

• Normalització de la violència: Especialment entre homes joves, s'observa una normalització dels discursos de l'extrema dreta i misògins (la "masclesfera"), que neguen la violència de gènere i fomenten la impunitat. Els agressors sovint no identifiquen les seves conductes com a violentes. 

• Manca de dades de qualitat: La manca de dades desglossades i comparables invisibilitza el problema i dificulta el desenvolupament de polítiques públiques efectives. 

Estratègies per a una cultura digital més justa  

Les participants van proposar diverses estratègies per afrontar les violències digitals i promoure espais més segurs i equitatius: 

• Regulació de plataformes i polítiques públiques: És fonamental una regulació que obligui les empreses tecnològiques a garantir la seguretat i l'equitat, similar a la regulació d'altres indústries de risc. La nova Llei de Serveis Digitals (DSA) i la directiva de la UE contra la violència contra les dones (que il·legalitzarà el ciberassetjament, la violència basada en la imatge i el discurs d'odi de gènere a partir del 2027) són passos importants. 

• Modernització judicial: Cal assegurar que els crims digitals siguin perseguits i que hi hagi certesa de la pena, ja que la impunitat és un motor d'aquestes violències. 

• Disseny de plataformes: Impulsar el concepte de "seguretat per disseny" i incorporar perfils diversos (gènere, raça, orientació sexual, etc.) en el disseny i desenvolupament de les tecnologies. 

• Educació i alfabetització digital: Ensenyar pensament crític i competències digitals des de la primera infància, abans de l'accés a mòbils i xarxes socials. Aquesta formació ha de ser de qualitat i impartida per professorat amb perspectiva de gènere i alfabetització digital. 

• Treballar amb els homes/nois: Cal enfocar-se en la construcció de masculinitats igualitàries i la corresponsabilitat, educant els homes a diversificar el contingut que consumeixen i a no normalitzar la violència. 

• Visió compartida i aliança estructural: Definir quin tipus d'espai digital volem construir com a societat, amb una visió comuna i una inversió pública decidida. Això requereix la col·laboració entre administracions, escoles, entitats socials, empreses i famílies. 

• Acompanyament de qualitat: Les famílies necessiten informació i suport per acompanyar els joves sense por, ja que la qualitat de l'acompanyament varia segons el context socioeconòmic. 

• Inclusió dels joves: Cal incloure els adolescents i joves com a subjectes actius en la transformació de l'entorn digital, no només com a beneficiaris. 

• Transversalitat: La perspectiva de gènere i l'àmbit digital s'han de "transversalitzar" en tots els nivells educatius i en totes les polítiques per reflectir el seu impacte estructural en la societat. 

El grup va concloure que les desigualtats de gènere en l'entorn digital són un problema estructural i multifactorial que requereix una intervenció sistèmica i una visió crítica i transformadora de la societat en conjunt.