Un mapa per recuperar la memòria històrica de les escoles laiques i racionalistes
La Fundació Ferrer i Guàrdia recupera la memòria de les escoles sorgides arran del llegat pedagògic de Ferrer i Guàrdia, mitjançant una eina visual i una base de dades rigorosa, oberta a noves aportacions.
Miguel Garau
Doctor en Història Contemporània i responsable de l' arxiu de la Fundació Ferrer i Guàrdia.
A principis del segle XX, en ple domini de l’Església sobre l’ensenyament, un projecte educatiu va sacsejar les bases de l’educació: l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, fundada el 1901 al carrer Bailén número 56 de Barcelona. El seu model pedagògic –laic, racionalista, coeducatiu i crític amb les estructures autoritàries– va despertar entusiasme entre pedagogs i moviments obrers. Aviat va començar a expandir-se i es van obrir escoles en nombrosos punts de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol. La seva implantació se situava sovint en zones urbanes amb forta tradició obrera i llibertària, però també va arribar a territoris més allunyats gràcies a la implicació d’intel·lectuals i pedagogs que van fer seva la proposta ferreriana.
Les escoles racionalistes, hereves de la pedagogia de Ferrer i Guàrdia, compartien principis clars: una educació laica, sense segregació per sexes ni per classes socials, científica i racional, crítica i orientada a la llibertat de pensament, allunyada de les estructures autoritàries tradicionals.
Interfície del mapa interactiu de les escoles modernes.
El mapa de les escoles modernes
La Fundació Ferrer i Guàrdia recupera aquest llegat amb un mapa interactiu que localitza més d’un centenar de centres racionalistes arreu de Catalunya. Aquesta eina digital és fruit d’un extens treball de recerca i documentació dut a terme durant l’últim any, amb l’objectiu de recuperar i difondre la petjada històrica de la pedagogia racionalista.
El mapa permet explorar la ubicació de les escoles i accedir a informació històrica i contextual: la cronologia en què van estar actives, les entitats promotores, el professorat o nucli impulsor, i altres dades que s’han pogut reconstruir. Quan ha estat possible, també inclou fotografies del centre i de l’alumnat.
Tot i que és àmpliament reconeguda la influència del model pedagògic de Ferrer i Guàrdia, encara es desconeix amb exactitud quantes escoles es van arribar a crear seguint els seus principis. Sabem, gràcies a un número extraordinari de Humanidad Nueva, publicat per l’Escola Moderna de València el 1907, que en aquell moment funcionaven 38 centres inspirats en la pedagogia racionalista. Tanmateix, no és clar quants es van fundar després ni on. Amb voluntat de donar resposta a aquesta incògnita, el mapa no es limita a recollir els centres fundats durant la vida de Ferrer, sinó que també inclou les escoles sorgides després de la seva mort i fins a l’esclat de la Guerra Civil, cobrint així un període ampli i poc documentat.
Cercador i filtres per contingut, període d' existència o àrea
Una eina per a l’estudi de la història de l’educació
Perquè l’eina tingui utilitat per a investigadors/es, cada escola va acompanyada de les fonts primàries i secundàries utilitzades en la recerca. El mapa no és només una eina visual, sinó també una base de dades rigorosa que permet accedir a la documentació i als estudis acadèmics que han corroborat la informació. Així, es facilita l’accés a una documentació detallada i contrastada, essencial per comprendre la història i l’impacte de les escoles racionalistes, garantint transparència i fiabilitat.
Més enllà de la seva dimensió investigadora, el projecte és també una cartografia del llegat pedagògic racionalista i llibertari. Vol recuperar i difondre una part fonamental de la història de l’educació, sovint oblidada o invisibilitzada, i alhora reivindicar el valor del pensament lliure i la pedagogia crítica en el debat educatiu actual. És també una crida a pensar l’escola d’avui des de valors de llibertat, laïcitat i inclusió.
Després de la mort de Ferrer, es van fundar centres inspirats en els seus principis en diversos països d’Europa i d’Amèrica, i aquest llegat internacional forma part essencial de la història que el mapa vol recuperar. En els pròxims anys, volem ampliar i enriquir el projecte per mostrar la dimensió internacional d’un moviment que va transcendir fronteres i esdevingué un referent en la lluita per una educació lliure, laica i emancipadora. L’objectiu és identificar i documentar les escoles que van seguir el model ferrerià arreu de l’Estat espanyol i del món.
Fitxa de centre educatiu
Un procés obert i col·laboratiu
Fins ara, el procés de documentació l’ha dut a terme la Fundació Ferrer i Guàrdia. Tot i això, el mapa es manté obert a noves aportacions, amb la voluntat de convertir-lo en un projecte col·laboratiu i de construcció compartida del coneixement.
La Fundació anima persones, entitats i institucions que disposin de documents, fotografies o testimonis familiars a contribuir-hi. El projecte ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya i s’emmarca en les activitats de recuperació de la memòria històrica que impulsa la Fundació.
El mapa interactiu ja és accessible al web escolesmodernes.ferrerguarida.org. Navegar-hi és fer un viatge al passat i recuperar les arrels d’una educació que volia ser més justa, igualitària i lliure.
Descobreix-lo!
Les escoles modernes al món
Un mapa interactiu de les escoles racionalistes i laiques inspirades per Francisco Ferrer Guardia
La Fundació Ferrer i Guàrdia és entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en la investigació, l'assessorament i el disseny de polítiques públiques per fomentar l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica.