IMG 6505 Bru Aguiló Ferrer I Guàrdia copia

Foto: Bru Aguiló / Fundació Ferrer i Guàrdia

El I Simposi Internacional Ferrer i Guàrdia va estrenar-se el dimecres 8 de setembre en El Born Centre de Cultura i Memòria amb la ponència de l’acadèmic i investigador francès, Sylvain Wagnon. Amb el títol “La dimensió europea de Francesc Ferrer”, la conferència va relatar el pensament del fundador de l’Escola Moderna, el seu itinerari i les seves relacions a nivell europeu, així com les reaccions internacionals després del seu afusellament.

Sylvain Wagnon és professor de la Universitat de Montpeller i el responsable del Centre d’Estudis sobre Història de l’Educació del mateix centre. Està especialitzat en la recerca històrica sobre el desenvolupament de pedagogies alternatives i és autor de llibres i articles sobre educadors com Ovide Decroly i Francesc Ferrer i Guàrdia.

En la seva conferència en el Simposi, va vincular el pensament de Ferrer i Guàrdia als corrents internacionals del lliurepensament, la francmaçoneria i l’anarquisme. El seu lliurepensament combatiu contra els dogmatismes religiosos i la seva adhesió a una lògia al 1883 li va permetre, va assegurar Wagnon, conjugar el “racionalisme escolar amb la necessitat d’emancipació social a través de l’educació”. Precisament, de la francmaçoneria en va destacar la idea de solidaritat entre persones amb diferents interessos i orígens.

Però el corrent de pensament més important en Ferrer i Guàrdia és l’anarquisme. Per l’investigador, va abraçar les seves idees després de la seva decepció amb el republicanisme, ja que veu com la República Francesa desenvolupa una política que afavoreix la burgesia i on l’educació no té un paper transformador. “Critica que l’escola republicana hagi substituït a Déu per l’Estat, la religió per patriotisme i la submissió al Rei per obediència al patró”, va enumerar Wagnon. Aquest esperit transformador el va posar en contacte amb l’educació llibertària i amb pedagogs com Paul Robin, de qui rebrà una gran influència sobre el concepte d’educació integral. Un pilar educatiu que recollirà l’Escola Moderna, així com la coeducació de sexes, la vinculació entre activitats físiques i emocionals, la laïcitat, la racionalitat, l’autonomia de l’infant i la seva confiança. Segons l’acadèmic, “estem davant una personalitat que ha sabut irradiar mitjançant d’altres experiències”.

L’Escola Moderna i la seva editorial són també una mostra de la dimensió internacional de Ferrer i Guàrdia. Wagnon va explicar que el projecte educatiu de Ferrer és un “creuament entre l’educació llibertària i l’escola nova”, que es nodria del concepte d’universitats populars i cases del poble que va sorgir a França i Bèlgica a finals del segle XIX. A més, l’editorial va tenir una gran importància en la difusió i renovació dels mètodes d’ensenyament amb publicacions d’autors com Jean Grave. Després de la seva primera detenció i el tancament de l’Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia fundarà la Lliga Internacional de l’Educació Racional de la Infància que representa, en paraules de Wagnon, el compromís internacional de Ferrer “per una revolució educativa i una visió per transformar el conjunt de sistemes d’Europa”.

Per al professor francès, l’herència internacional de Ferrer i Guàrdia després de la seva mort és múltiple: una vessant afectiva dins l’imaginari col·lectiu, una pedagògica amb el sorgiment de nombroses escoles modernes, així com una commemorativa amb la seva execució i les múltiples manifestacions de record i la seva consideració com a màrtir del lliurepensament. A més, Wagnon considera que els seus principis educatius “són més necessaris que mai i responen a les amenaces del nostre temps” com serien l’ascens de l’individualisme, la mercantilització de l’educació, els reptes ambientals, així com l’increment de la intolerància i l’autoritarisme.

 

El I Simposi Internacional Ferrer i Guàrdia ha reunit durant dos dies a especialistes en el món de l'educació, la pedagogia i la història per aprofundir i debatre sobre els principals reptes educatius en l’actualitat com la segregació, la coeducació, la laïcitat i la vinculació amb l'entorn. També hi ha hagut una taula rodona sobre la tradició pedagògica llibertària a diferents països. Les dues jornades del Simposi han estat dedicades a recuperar la memòria de l'Escola Moderna, fundada el 8 de setembre de 1901 al carrer Bailèn núm. 56, coincidint amb el seu 120è aniversari. Per aportar noves perspectives sobre el llegat de Ferrer i Guàrdia, s'han presentat catorze noves comunicacions sobre el seu projecte educatiu i la pedagogia llibertària.

El Simposi ha estat organitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana i El Born Centre de Cultura i Memòria. En les jornades també hi han col·laborat l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, la Fundació Marta Mata i la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona.