FFG 1MaigEstem davant una emergència social enorme per a la nostra societat i és la precarietat de la joventut. En aquest 1 de maig, dia del treballador i treballadora, volem reivindicar la necessitat d'un nou pacte social que aturi el deteriorament constant de les condicions de vida de les persones joves perquè no vulneri els seus drets com a ciutadans en assolir una feina digna. Perquè la precarietat laboral de la joventut té conseqüències per a tota la societat. 

Les persones joves han estat un dels col·lectius més castigats per la crisi econòmica associada a la pandèmia i són els que han patit una major destrucció d'ocupació. El 2020 va finalitzar amb un 27,3% d'atur juvenil a Catalunya. Entre les persones de 16 a 24 anys, aquesta xifra s'eleva fins al 38,1%. Els i les joves han estat els primers a perdre la feina a causa de la seva precarietat en el mercat de treball. A Catalunya, 6 de cada 10 joves tenen contractes temporals. El salari mitjà dels menors de 29 anys és molt més baix que el de generacions més grans. A més, és un col·lectiu que s'escapa del sistema d'ajudes públiques, ja que només el 10,6% dels joves reben algun subsidi o prestació d'atur. 

La precarietat laboral repercuteix en tota la resta d'aspectes de la vida. Redueix la possibilitat d'emancipació i és que s'està endarrerint cada vegada més l'edat en què les persones joves accedeixen a un habitatge. Però alhora també té conseqüències per a la salut i és que en el 2020 s'han disparat el diagnòstic de trastorns mentals en el jovent a causa de la incertesa econòmica i la reducció de les seves expectatives vitals. 

Aquesta crisi que pateixen enormement les persones joves és un problema per a tota la societat. Es tradueix en un descens de la natalitat o en la impossibilitat de sostenir un sistema públic de pensions o de finançar polítiques públiques en recaptar cada vegada menys impostos d'un col·lectiu cada vegada més vulnerable. 

Per totes aquestes raons, cal una aposta clara per invertir en la joventut com un element estratègic per a garantir els drets de les persones joves, assolir la cohesió social i donar estabilitat al sistema. És necessari que l'administració pública desplegui mesures en l'àmbit laboral destinades a reduir la precarietat de la joventut. Demanem una legislació que promogui la contractació estable i salaris més dignes. Però cal anar més enllà i adoptar polítiques transversals (ocupació, economia, formació, habitatge, salut mental, etc.) que permetin reduir aquesta vulnerabilitat de les persones joves.