FFG EstudiComarcals ButEl Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya ha fet públic l'estudi "Consells Comarcals i Polítiques de Joventut: una anàlisi de l'Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2016-2017". Es tracta d'una publicació pionera en l'anàlisi de les polítiques de joventut comarcals i els serveis de joventut d'aquest àmbit territorial. L'estudi ha estat realitzat per Josep Mañé, Oriol Alonso, Hungría Panadero i Sílvia Luque de la Fundació Ferrer i Guàrdia.  

La publicació vol ser una primera aproximació per tal d'oferir coneixement útil sobre la realitat i el funcionament de les polítiques comarcals de joventut i els serveis comarcals de joventut, així com per visualitzar els seus punts forts o els aspectes que caldria reformular. Tot i així, es tracta d'un camp d'investigació on cal generar més dades i més recerques per aprofundir en la generació de coneixement. 

L'informe s'ha elaborat a partir de les dades de l'enquesta 2016-2017, realitzada pel propi Observatori Català de la Joventut, que proporciona informació dels 42 Consells comarcals de Catalunya. D'aquesta manera, compta amb dades sobre l'estructura administrativa, els recursos, la interdepartamentalitat, la planificació estratègica o el suport i coordinació amb els municipis. També incorpora contingut sobre el suport que reben els consells comarcals en matèria de joventut d'altres administracions, la priorització de necessitats, les polítiques que cal desenvolupar i la implementació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya a l'àmbit comarcal. 

A partir d'un model teòric construït amb una sèrie d'indicadors de referència, s'ha establert quines serien les característiques d'estructura i de funcionament per tal de desplegar unes polítiques de joventut comarcals òptimes. D'aquesta manera, s'ha creat un índex que mesura en quin grau les respostes al qüestionari de l'enquesta s'aproximarien als indicadors del model òptim. 

L'informe conclou que els Consells Comarcals han prioritzat les polítiques de joventut afirmatives com són la participació, l'associacionisme, el lleure educatiu, la cultura i l'esport. Això ha fet que es dediquin menys recursos a les polítiques de transició - relacionades amb el treball, l'educació i l'habitatge - i les orientades als eixos de desigualtat - la interculturalitat, el gènere, la inclusió social i la mobilitat. Aquesta tendència en afavorir les polítiques afirmatives també coincideix amb les accions desenvolupades des dels municipis

L'estudi també ha comprovat l'existència d'un desajustament entre el que diu la normativa i la realitat. Segons la llei, els serveis comarcals de joventut s'haurien de centrar prioritàriament en el suport a les administracions locals. No obstant això, tots realitzen atenció directa a les persones joves. A més, aquests serveis presenten una gran heterogeneïtat en estructura i funcionament a l'hora de desplegar les polítiques o pel seu model organitzatiu. 

Entre els reptes de futur, l'informe recomana potenciar el treball intern de coordinació i la capacitat d'incidència dels Serveis Comarcals de Joventut amb els diferents departaments dels Consells Comarcals. També proposa el desplegament d'una planificació estratègica que estigui vinculada al Pla Nacional de Joventut de Catalunya i en l'avaluació de les polítiques i els projectes realitzats. 

Consulta l'estudi