La Fundació Ferrer i Guàrdia ens acomiadem d'aquest 2020, un any marcat per la pandèmia, on s'ha manifestat la necessitat de seguir treballant els valors de la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia com són l'aprofundiment democràtic, l'educació, l'apoderament juvenil i la laïcitat i el pensament crític. Les conseqüències socials d'aquesta crisi s'han fet més evidents en els col·lectius més vulnerables com són els infants a través de la visualització de les bretxes digitals existents, o en el cas de les persones joves per l'empitjorament de les seves condicions de vida i l'augment de les seves dificultats en l'accés a l'habitatge o l'obtenció d'un treball estable. Per altra banda, tendències de llarg recorregut com el procés de secularització de la societat espanyola i catalana es mantenen vigents, a la vegada que es consoliden els privilegis de l'Església catòlica i se'ls hi atorguen a noves confessions religioses en l'àmbit de l'educació. Per aquest motiu, els esforços i les línies de treball aquest any s'han centrat a combatre les bretxes digitals, atendre els efectes de la covid-19 en les persones joves i en reclamar lleis que garanteixin un estat laic. 

L'accés, l'ús i aprofitament de les TIC de forma crítica i autònoma són cada vegada més essencials en el desenvolupament de la vida de les persones en la societat actual. Les bretxes digitals tenen el seu origen en desigualtats socials ja existents i alhora amplifiquen les seves conseqüències. Des de la Fundació vam iniciar ja fa uns anys una línia de treball per contribuir a la reflexió i a l’elaboració de propostes per atendre les bretxes digitals i per erradicar-les per tal d’assolir la inclusió. Durant la pandèmia de la covid-19, aquesta necessitat d'abordar aquestes desigualtats digitals s'han fet més evidents, ja que molts infants no han pogut seguir les classes telemàtiques durant el confinament. En aquest àmbit, hem desenvolupat investigacions com l'article "Bretxes Digitals: noves expressions de les desigualtats", que analitza les principals dades existents entorn la bretxa digital i proposa el treball a desplegar per les diferents administracions públiques davant els reptes que es plantegen, l'Informe "Bretxes Digitals i Educació: usos de les TIC en l'aprenentatge, usos socials de pantalles i xarxes i noves bretxes digitals", on s'exposa la necessitat de proveir de recursos, de connexió i d'acompanyament als infants i adolescents en les TIC més enllà de la implantació de dispositius a les aules, i l'Informe elaborat per la Taula del Tercer Sector "La Bretxa Digital en les persones ateses per entitats socials", on on s'analitza aquest fenomen en col·lectius específics en situació del vulnerabilitat. Actualment, estem desenvolupant el projecte Robotics, una investigació en relació amb els centres de dinamització digital i la seva experiència en l'atenció a les bretxes digitals, que va comptar amb uns seminaris web on van participar xarxes TIC de diferents regions d'Espanya. Amb aquest coneixement generat, vam participar en una taula de diàleg a la Smart City Week de Barcelona sobre bretxes digitals i covid-19 per exposar que cal considerar l'alfabetització cap a les TIC com un bé públic a preservaraixí com la necessitat de vetllar pels drets digitals. 

L'apoderament juvenil i la millora de les seves condicions de vida per assolir la seva emancipació és una de les línies d'actuació històriques de la Fundació. Però precisament aquest any, arran de la pandèmia, s'ha manifestat l'emergència en atendre les necessitats d'aquest col·lectiu que fa més d'una dècada que pateix les conseqüències econòmiques i socials de la crisi de 2008 i que ara s'han agreujat. En aquest context, vam fer una crida per situar les polítiques de joventut en el centre amb un element imprescindible com pot ser la planificació estratègica a través dels Plans Municipals de Joventut. També vam adreçar uns seminaris a professionals de la joventut on es va visualitzar la necessitat d'incorporar la perspectiva de les persones joves en tots els serveis, ja que són moltes les problemàtiques socials que els afecten, així com l'emergència de mobilitzar recursos per pal·liar els efectes de la crisi (l’atur, la incertesa, la inseguretat, l’augment de la discriminació i la pauperització de les condicions de vida). Per contribuir a la millora de l'actuació de l'administració vers aquest col·lectiu, vam participar en el Fòrum d'Estudis sobre Polítiques de Joventut de Catalunya amb una ponència on reclamàvem una inversió social en joventut pel seu caràcter estratègic i que respongués als reptes de les persones joves. 

El tercer pilar de les actuacions de la Fundació ha estat la defensa de la laïcitat. A inicis de l'any, vam fer públic el manifest per un estat laic, una petició al govern espanyol perquè compleixi les mesures de l'acord de govern i les seves promeses electorals com la no obligatorietat de l'assignatura de religió, la creació d'una nova Llei de Llibertat de Consciència i la recuperació dels béns immatriculats indegudament per l'Església catòlica, i que vagi més enllà per assolir la plena neutralitat de l'Estat en assumptes religiosos amb la derogació del Concordat. Per avançar en aquesta línia, cada any la Fundació elabora l'Informe Ferrer i Guàrdia on es mostra com continua en marxa el procés de secularització de la societat espanyola. En l'Informe 2020 es mostra com creixen les persones amb opcions de consciència no religioses i augmenta l'alumnat de primària que cursa activitats alternatives a la religió. No obstant, l'estudi també il·lustra com es consoliden els privilegis de l'Església catòlica amb un major finançament via assignació pressupostària i amb l'increment del professorat de l'assignatura de religió. Des de la Fundació també hem estat crítics amb l'equiparació d'aquests privilegis a les altres confessions religioses i hem aprofitat l'oportunitat per reclamar una educació laica sense segregació per creences de l'alumnat. Per últim, per contribuir a la reflexió al voltant del repte del fonamentalisme religiós, vam mantenir un col·loqui sobre quines respostes pot aportar la laïcitat per garantir la convivència social entre persones amb diferents opcions de consciència.  

Les línies de treball per l'any vinent seguiran orientades a combatre les bretxes digitals i superar els reptes de les persones joves per assolir la seva emancipació. Sense oblidar la lluita per la laïcitat en tots els seus àmbits, tant en l'educació amb una escola lliure de dogmes, com en les polítiques públiques amb la fi dels privilegis econòmics i legals a les confessions religioses. Continuarem vetllant per la millora de la democràcia i pel foment de la participació ciutadana de qualitat. Aquests són els propòsits pel 2021 on la Fundació seguirà dedicant esforços amb l'horitzó d'assolir una societat més igualitària i justa.