Foto IniciDebat LaicitatL'assassinat del professor Samuel Paty el passat 16 d'octubre va despertar una nova onada de terrorisme religiós a Europa. El motiu del crim havia estat que el docent havia tractat en una classe la llibertat d'expressió ensenyant les caricatures de Mahoma de la revista satírica Charlie Hebdo. L'autor del crim va ser un jove de 18 anys d'origen txetxè amb estatut de refugiat i educat a França, qui es va radicalitzar a través de les xarxes socials sense coneixement dels seus familiars, ni les autoritats. Aquest cas ha revifat el debat sobre quines respostes es poden donar des de la laïcitat

Per tractar aquest fenomen, des de la Fundació Ferrer i Guàrdia amb col·laboració amb la Fundació Eugen Bleuler, vam organitzar el passat 25 de novembre el col·loqui sobre laïcitat i fonamentalisme: "La llibertat i la vida, contra el sotmetiment i la mort". En aquest acte celebrat a l'Arts Santa Mònica van participar Josep Ramoneda, filòsof i director de l'Escola Europea d'Humanitats, Najat El Hachmi, escriptora i assatgista i Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política. Per motius de salut, no es va poder comptar amb la ponència de Joan-Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia. El debat va ser moderat per Vicenç Molina, vicepresident de la fundació. 

 

 

Llibertat, prevenció de discursos d'odi i gestió de la diversitat

Des d'un punt de vista filosòfic, Josep Ramoneda va iniciar el col·loqui explicant com la llibertat és una història de lluita constant. "La llibertat sempre té una dimensió de transgressió perquè sempre tindràs forces que se t'oposen i que intenten reprimir-la", explica Ramoneda. En aquest conflicte, la llibertat d'expressió és un dels exponents per combatre aquelles idees que no volen ser combatudes. Davant la situació actual, per Josep Ramoneda s'ha instrumentalitzat la immigració a Europa per evitar tractar el problema del creixement de les desigualtats i el deteriorament de les classes mitjanes des de la crisi del 2008. "La immigració s'ha convertit a la vegada en un cap de turc propici per tots els fanatismes locals i d'identificació d'uns amplis col·lectius que no tenen res a veure amb la qüestió terrorista", assegura Ramoneda. És a dir, que s'ha recorregut a simplificacions fàcils i a l'associació de les persones musulmanes amb el fonamentalisme religiós. 

L'escriptora Najat El Hachmi va expressar que hi ha un discurs fonamentalista que busca colonitzar totes les formes de l'islam i que es basa en deshumanitzar el contrari i en imposar els seus valors per sobre dels de la resta. "Tota aquesta retòrica contra els infidels, és un missatge d'odi contra les persones que han conviscut, i s'han de fer polítiques per prevenir aquest odi", argumenta El Hachmi. L'escriptora critica que actualment no s'està fent res per controlar els relats integristes ni les seves fake news. Segons El Hachmi, és un error que es col·loqui a totes les persones musulmanes en el mateix sac i s'eviti tractar aquesta qüestió quan es diu que "no es pot estigmatitzar ni fer polítiques contra el fonamentalisme perquè seria acusat d'islamofòbia". Per últim, també critica que hi hagi interessos foranis en comunitaritzar a tots els musulmans i afirma que "és discriminatori que el nostre vot hagi de ser explotat a través de la nostra religió i no en base polítiques". Per això demana més polítiques redistributives i que atenguin les desigualtats de les persones. 

Finalment, Joan Subirats va introduir el factor del reconeixement com un element important a gestionar en les societats actuals. "Al mateix temps que vols ser igual, es vol que et reconeguin la teva diferència", explica el catedràtic de Ciència Política. En el seu punt de vista, la República francesa és molt dràstica i té pocs matisos a l'hora de reconèixer el factor d'inclusió. En aquesta línia, remarca que cal protegir la diversitat i donar sortida a aquesta demanda de reconeixement. "La tradició de l'administració pública ha estat confondre la igualtat amb l’homogeneïtat i ha tendit que aquesta protecció hagi de ser igual per a tots", argumenta Subirats.  

Sobre les respostes concretes davant del fonamentalisme, els tres ponents han mostrat una sintonia. Per a Najat El Hachmi, la solució més efectiva és a través de l'educació "cal més educació en laïcitat, educar en què és una cultura laica". En la mateixa línea, Josep Ramoneda demana "formació, formació i formació; aprendre a pensar i decidir per ella mateixa i que entengui que la persona és més important que la creença en què la volen atrapar". Finalment, Joan Subirats expressa que s'han de remarcar tres valors: salut, autonomia i autonomia crítica. Aquesta última estaria entesa com "la capacitat que tens tu mateix d'adonar-te dels teus problemes i que no hi hagi una lògica patriarcal jeràrquica a l'hora de definir quin és el teu problema". 

El posicionament de la Fundació Ferrer i Guàrdia davant d'aquesta realitat es va expressar per part de Vicenç Molina, vicepresident de l'entitat. "Crèiem que la relació entre les persones i l'espai públic ha de ser una relació entre ciutadans, al marge de quins siguin els seus orígens, els seus gèneres, les seves opcions sexuals, els seus orígens inicials, els drets de ciutadania estan per damunt de qualsevol codi de diferenciació identitari", afirma Molina. En aquest sentit, defensem que perquè aquests drets de ciutadania puguin expressar-se de debò, cal que hi hagi polítiques públiques d'integració, polítiques de cohesió social i polítiques que impedeixin que cap persona se senti minoritzada. Al mateix temps, es va manifestar que cal eliminar els privilegis de l'Església catòlica si es vol prioritzar la igualtat entre confessions religioses.