Imprimeix

Plantilla Imatges 2Els passats 26 i 27 de novembre va tenir lloc, en format “telemàtic”, la vint-i-dosena edició del Fòrum d’Estudis sobre la Joventut que tradicionalment es realitza cada any a la ciutat de Lleida. Enguany, el Fòrum es va convocar amb el títol de “Cocreació, drets i projectes de vida” i va esdevenir el primer pas en el procés d’elaboració del nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya, un document que defineix els objectius i lineaments estratègics de les polítiques de joventut per als propers anys, i que es preveu aprovar a finals de 2021.

Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia vam presentar una ponència en una de les quatre taules de treball que es van desplegar en el marc del Fòrum. Concretament, a la taula del dia 26 de novembre que va versar sobre els reptes i estratègies que es relacionen amb el procés d’emancipació de les persones joves, uns processos que s’han dificultat encara més arran de la crisi social i econòmica desencadenada per la Covid-19. De fet, la taxa d’emancipació residencial juvenil, que ja es venia reduïnt en els darrers anys, ha caigut el 2020 fins a nivells mai vistos. La crisi ha empitjorat notablement les condicions de vida d’una gran part de la població jove i per això, en aquesta taula, es van plantejar els principals reptes a entomar en els àmbits de la formació, l’ocupació i l’habitatge. Per fer-ho, la taula va comptar amb la participació de Joan Miquel Vert, professor i investigador del grup de recerca QUIT de la UAB; Yabel Pèrez, de l’organització Sostre Cívic; Guillermo Chirino, el president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; i Jesús Sanz, en representació de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

En la seva intervenció, Jesús Sanz va posar de manifest que la crisi global provocada per la Covid-19 marca l’esgotament d’un model de desenvolupament que s’ha mostrat incapaç de generar benestar per a la majoria dels ciutadans joves, que ha comportat l’increment de les desigualtats i la paulatina pauperització de les condicions de vida d’amplis col·lectius de persones joves, alhora que ha comportat el deteriorament de l’entorn natural provocant, entre altres conseqüències, l’emergència climàtica en la que ens veiem immersos. La concatenació de crisis ha comportat que, per primer cop en la nostra història recent, les actuals generacions de joves viuran, en termes globals, en pitjors condicions que les generacions anteriors. Això comporta el trencament del mite del progrés social i ens interpel·la a revisar el pacte social que està en la base del nostre model de benestar.

Les persones joves haurien de tenir un especial protagonisme en el procés de construcció de la societat post-covid19, però per poder exercir el seu rol d’actors estratègics per al desenvolupament social, és necessari que des de les administracions públiques, i amb el suport de tota la societat, es despleguin mesures destinades a reduir la seva vulnerabilitat, proporcionant-los oportunitats per poder viure dignament. Per això, ara més que mai, cal defensar que la inversió social en joventut té un caràcter estratègic fonamental. En aquesta perspectiva, les necessitats de les persones joves i les polítiques de joventut haurien d’ocupar un paper central en l’agenda pública i en el conjunt de les polítiques socials en els propers anys.

En el cas concret de la formació, estem assistint a canvis significatius tant en els seus continguts, com en la seva utilitat o en les metodologies d’aprenentatge. Les modalitats de formació online han experimentat un notable creixement i els canvis en les estructures productives han fet que es requereixen constants actualitzacions. A la seva ponència al Fòrum, la Fundació va esmentar diversos reptes en relació a la cobertura, la qualitat i la pertinència de les polítiques, programes i serveis formatius. Pel que fa a la cobertura, es va destacar la necessitat de reduir les altes taxes d’abandonament prematur de l’educació que encara es donen a Catalunya, així com l’increment dels programes de segones oportunitats, i treballar per minimitzar les bretxes digitals que fan que persones en situació de més vulnerabilitat tinguin més probabilitat d’abandonar anticipadament els estudis. Pel que fa a la qualitat, es va destacar la importància de crear sistemes locals integrats d’informació, orientació i acompanyament que aportin valor a les decisions de les persones joves sobre els seus itineraris formatius i professionals. També es va esmentar la necessitat estratègica de reforçar la qualitat de la Formació Professional i de treballar per reduir les bretxes de gènere en els estudis vinculats amb la ciència, la tecnologia, les enginyeries i les matemàtiques. Finalment, pel que fa a la pertinència, es va senyalar el repte d’aprofundir en els sistemes de reconeixement de competències professionals adquirides en entorns d’educació no formal i la importància de disposar d’un programa universal i gratuït de formació a les persones joves en competències digitals.

Amb aquest tipus de contribucions la Fundació referma el seu compromís per millorar l’abast, la qualitat i la pertinència estratègica de les polítiques de joventut a Catalunya. El proper procés electoral i l’elaboració del nou Pla Nacional de Joventut esdevenen clares oportunitats per repensar i per rellançar les polítiques de suport a les persones joves, en perspectiva integral i transversal, i fomentant la seva participació i el seu protagonisme en el desenvolupament social.

Consulta el contingut íntegre de la ponència presentada per la Fundació Ferrer i Guàrdia en el XXII Fòrum d’Estudis sobre la Joventut.