Portada Informe 2020 webLa Fundació Ferrer i Guàrdia va presentar aquest dimecres davant els mitjans de comunicació l'Informe Ferrer i Guàrdia 2020. En aquesta novena edició de l'estudi dedicada a l'educació laica, es va mostrar de nou una radiografia de la laïcitat i la religiositat a Catalunya i a Espanya.

Una de les dades més rellevants de l'Informe és que la desafecció vers la religió avança a l'educació. A Espanya, durant el curs 2017-2018, un 35,9% de l'alumnat de primària van realitzar activitats alternatives a la religió. Les xifres mostren que hi ha un creixement constant dels estudiants que no fan l'assignatura de religió, ja que el curs 1999-2000 només representaven el 15,9%. Per comunitats autònomes, Catalunya torna a ser la comunitat líder amb un 65,2% de l'alumnat de primària que realitza activitats alternatives.

El descens d'estudiants que cursen l'assignatura de religió ha estat d'un 7,9%, però això no ha afectat al nombre del seu professorat. En els últims quatre anys, s'ha incrementat el nombre de professors de religió en un 36%. Segons el Concordat signat entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, és l’autoritat eclesiàstica l’encarregada de determinar el contingut de l’assignatura de religió, així com de l’elecció del professorat. Segons les dades publicades per l’associació Europa Laica, l’any 2019 l’administració estatal i les diverses administracions autonòmiques van destinar 700 milions d’euros en el pagament del professorat de religió, una xifra que s’ha incrementat en els darrers anys, donat que l’any 2016 aquesta xifra era de 600 milions d’euros. 

La caiguda de la religiositat de la societat també es fa evident en les adscripcions de consciència, i és que ha augmentat el nombre de persones que es declaren atees, agnòstiques i no creients. Catalunya i Navarra són les comunitats autònomes on hi ha menys persones amb creences religioses amb un 41% de la població. Es supera, així, la mitjana del conjunt d'Espanya on 3 de cada 10 persones no són creients, és a dir, un 29,3%. Per comparar l’evolució de la societat, cal apuntar que l’any 2000 només un 13,2% de les persones declaraven opcions de consciència no religioses. El fet generacional demostra que les persones joves es mantenen com el grup d’edat menys religiós.

Pel que fa al finançament de l'Església catòlica, reben menys assignacions dels contribuents a través de la declaració de la renda, però aconsegueixen més diners. Segons les últimes dades fiscals del 2016, l'Església catòlica va rebre 232 milions d'euros, la xifra més alta de la sèrie històrica. No obstant, el nombre de persones que marquen únicament la casella de l'Església s'ha reduït fins al 12,2%. 

L’Informe també compta amb un bloc d’articles dedicat a la importància de la laïcitat en l'educació, els privilegis de l’Església catòlica en l’ensenyament i en el debat de la laïcitat a les escoles a Catalunya, Espanya i països referents com França. En aquesta edició hi han participat l’escriptora Najat El Hachmi, el responsable d’educació d’Europa Laica Francisco Delgado, la presidenta de la FAPAC Belén Tascón i Assumpta Baig, presidenta de la Fundació Marta Mata, entre d’altres.  

Podeu consultar aquí l'Informe Ferrer i Guàrdia 2020.