Imprimeix

El passat 23 de juliol la Fundació Ferrer i Guàrdia va organitzar la segona part del Seminari “Polítiques de joventut en temps de Covid-19: reptes i mecanismes per a la transformació". L’objectiu de l’entitat és promoure la reflexió estratègica per repensar les polítiques de joventut davant de la crisi desencadenada per la Covid-19 i des de l’evidència que les persones joves esdevindran un col·lectiu econòmicament molt vulnerable.  

La Fundació Ferrer i Guàrdia analitza dades sobre l’impacte de la crisi en les persones joves identificant els grans vectors de canvi que afectaran el desenvolupament de les polítiques de joventut en els pròxims anys. Com a part d’aquest exercici, ha convocat a persones expertes per, mitjançant un seminari virtual, recollir informació de qualitat que permeti aprofundir la diagnosi, identificant així, els reptes i recollir propostes de mesures per poder-los entomar.   

L’objectiu d’aquests seminaris no és únicament recollir les propostes esmentades sobre quins aspectes s’haurien de desenvolupar per potenciar les polítiques de joventut i els serveis a les persones joves, sinó que també és proporcionar un espai d’intercanvi entre persones dedicades a les polítiques de joventut des de diferents rols (des del món acadèmic, fins al món institucional passant per la perspectiva dels i les professionals de les polítiques de joventut i la participació jove).  

Aquesta segona trobada ha servit per identificar els principals reptes de caràcter substantiu (allò que caldria fer), operatiu (la forma com fer-ho) i estratègic.

1.Reptes substantius 

Es posa l’accent en incrementar les mesures de protecció social per a les persones joves en el curt i mitjà termini, al mateix temps que se’ls hi ofereixin noves oportunitats educatives i laborals que els permetin, si és necessari, redreçar els seus itineraris. Per exemple, des dels sectors més afectats per la crisi (i amb un baix valor afegit), com el dels serveis, l’hostaleria o el turisme, cap al que es considera que seran nous nínxols d’ocupació (el camp de les cures, la tecnologia o la sostenibilitat ambiental).

 2.Reptes operatius  

Els i les participants al seminari han destacat la importància d’aprofundir els mecanismes per consolidar la interseccionalitat de la perspectiva jove i la coordinació entre institucions que treballen de forma directa o indirecta sobre la joventut. En aquest context de reducció de recursos per a les administracions públiques, cal prioritzar les accions i promoure la cooperació i el treball en xarxa. A més, convé repensar també certes estructures i inèrcies administratives, dotant-les de més flexibilitat i capacitat d’intervenció en contextos canviants com l’actual.  

3. Reptes estratègics  

S’ha posat en relleu la necessitat de posar les polítiques de joventut al centre de l’agenda política i institucional, ampliant els recursos, ja que la situació exigeix una acció valenta i amb diversitat de mesures, dins d’una perspectiva integral. La inversió en joventut és ara més important que mai i tindrà segurament més sentit i més impacte positiu que si es posposa o si es retalla.  

Dins del seminari també s’ha parlat sobre la previsió que l'impacte de la crisi en la joventut sigui molt intens, considerant que hi ha una generació que haurà patit dues crisis gairebé simultànies. Hi haurà molt atur, molta incertesa, molta inseguretat, més discriminació i més pauperització de les condicions de vida d'una part significativa dels menors de 35 anys, hipotecant en molts casos les seves opcions d'emancipació. Els problemes de les persones joves han d'interpel·lar al conjunt de la societat i per això es necessita mobilitzar recursos que permetin reduir la seva vulnerabilitat. Això s'ha de considerar una inversió, no una despesa, perquè només actuant ara i amb contundència aconseguirem pal·liar els efectes de la crisi i projectar als i les joves, donant-los protagonisme en la construcció d'una societat més equitativa, equilibrada, cohesionada i sostenible.  

Aquests reptes i propostes s’han de realitzar amb la participació i implicació de les mateixes persones joves, sigui de forma directa o a través de la interlocució amb les entitats juvenils. “Res pels joves sense els joves”. Això requerirà, en el mitjà termini, enfortir els mecanismes de participació i generar un gran pla d'apoderament de les persones joves. 

 Amb aquest seminari, la Fundació Ferrer i Guàrdia contribueix a generar coneixement, a orientar la reflexió estratègica i propiciar consensos en un moment d'alta incertesa, i davant la finestra d'oportunitat que s'obre amb la imminència de la convocatòria electoral a Catalunya i amb el procés de renovació del Pla Nacional de Joventut. 

seminariffg.png