FFG Panoptic 2Imatge: Laura Aranda

TIC, equitat i canvis; són els tres elements que es van destacar el divendres 17 de juny en la quarta edició del Panòptic, el festival de cinema i arts visuals de Mataró. En una taula rodona dedicada a les bretxes digitals, el col·loqui portava per títol “Com la pandèmia ha accelerat els processos de digitalització i les desigualtats associades”. Un debat on va participar Jordi Clopés, membre de Mataró Sense Fils, i Maria Padró-Solanet, tècnica de recerca de la Fundació Ferrer i Guàrdia. 

Barreres de les TIC 

Les tres dimensions de les bretxes digitals (d’accés, ús i aprofitament) són conseqüència de desigualtats socials prèvies. Per Maria Padró-Solanet, aquestes fractures “s’alimenten de condicionants com poden ser el nivell socioecònomic, l’educació o l’edat”. A la vegada, trobar-se en situació de bretxa digital vol dir quedar exclòs de molts espais i oportunitats en un context tan digitalitzat com l’actual i, per tant, agreuja les desigualtats socials, podent generar situacions de vulnerabilitat. 

Així doncs, les desigualtats digitals són digitals només superficialment, però en la base es tracta d’una bretxa social. És una esfera més entre les desigualtats socials que no només impacta en el plànol online, sinó que s’entrellaça i redimensiona la resta de desigualtats que es produeixen en el plànol offline. Per això les anomenem bretxes sociodigitals

La pandèmia com a accelerador 

La crisi de la covid ha suposat un accelerament de les tendències de digitalització en l’àmbit relacional, el món laboral, l’educació i les relacions amb l’administració. En aquest context, s’han posat de manifest les bretxes sociodigitals ja existents, que han agreujat situacions d’exclusió social. Davant d’aquesta situació, la investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia va assenyalar que cal continuar invertint esforços i recursos per aconseguir una major equitat sociodigital en les diferents esferes a partir d’un major accés, però sobretot, d’una major capacitació de la població per l’aprofitament de la tecnologia. En aquest sentit, Padró-Solanet afirmà que “no es pot dependre només d’iniciatives privades o voluntariats, poder fer tràmits amb l’administració és un dret”. Per tant, destacà la necessitat de garantir que totes les persones puguin arribar a fer aquells usos digitals que els siguin necessaris, especialment gestions administratives obligatòries o essencials, ja sigui a partir de la capacitació i empoderament digital, o bé l’acompanyament i atenció presencial quan no sigui possible accedir digitalment a un servei. 

Seguint en la línia de la capacitació, en el debat es destacà la importància de les iniciatives comunitàries per generar xarxes de suport i acompanyament. Un element que Padró-Solanet destacà com a fonamental per enfrontar-se a un context de canvi constant i accelerat, que pot generar dificultats i malestars. 

Apropiació de les eines digitals 

El darrer pilar de la taula rodona va dedicar-se a la democratització de les TIC a través del reconeixement de drets, la participació i l’ús crític. En aquest sentit, Padró-Solanet va destacar la necessitat de legislar i d’avançar. “Més enllà de l’accés, les persones demanen seguretat a la xarxa o poder esborrar la seva petjada digital”, assenyalà. 

A més, també va remarcar la importància de la sobirania digital, d’incloure la diversitat de la població en el disseny de les eines digitals, i de generar plataformes alternatives públiques per evitar el monopoli de les grans corporacions.