Imprimeix

FFG Hungria Educacio360Imatge: Educació 360

La Fundació Ferrer i Guàrdia vam participar aquest dimarts 5 d’octubre en la presentació de la guia del projecte Educació 360 titulada “Més adolescents gaudint del fora escola. Com impulsar la participació adolescent a les activitats i espais locals de lleure?”. El col·loqui va servir per compartir estratègies i experiències per aconseguir una major implicació dels i les adolescents en la vida local del municipi.

En aquesta jornada, celebrada en el Palau Macaya, hi va intervenir la coordinadora de projectes de la Fundació, Hungria Panadero, especialista en joventut i participació, Carles Vila, professional de la joventut i professor a la Universitat de Barcelona, i l’estudiant d’Educació social i membre d’un esplai, Fàtima El Gdari. La presentació i moderació del col·loqui va anar a càrrec de Laura Mencía, cap de projectes de l’Aliança Educació 360 i autora de la guia.

La guia “Més adolescents gaudint del fora escola” de l’Aliança Educació 360 proposa una sèrie d’estratègies locals per a impulsar la participació en activitats de lleure educatiu. En l’estudi es recull que hi ha un 19% d’adolescents que no fan activitats fora de l’horari lectiu. La guia incorpora estratègies, actuacions i orientacions per a la promoció d’aquestes activitats a nivell local, així com un recull d’experiències.

Abodar les transicions de preadolescents

En la conversa mantinguda després de la presentació de la guia, la investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Hungria Panadero, va alertar que “arribem tard” a l’hora de tractar aquesta problemàtica. Per aquest motiu, aposta perquè les polítiques d’adolescència tinguin en compte als i les infants de 5è i 6è de primària. “Ens hem de preguntar per què s’expulsa ja als preadolescents dels espais públics: de les zones de joc i dels parcs infantils; perquè es redueix el nombre d’usuàries als casals d’estiu”, va interpel·lar, per conèixer perquè quan arriben a l’adolescència no hi participen. En aquesta línia, va insistir en la necessitat d’atendre a les necessitats diverses del col·lectiu amb una atenció diferent segons l’edat, els interessos i els perfils. “Cal apostar per una mirada global i reflexiva de perspectiva de cicles de vida, que posi el focus en les transicions per donar una resposta completa i no solucions parcel·lades”, va exposar Panadero.

Ús comunitari dels Instituts

Es considera que des de diferents àmbits de les polítiques públiques s’han anat donant respostes a aquestes necessitats, però des d’una diversitat d’estratègies que han fet que avui en dia encara no hi hagi un consens en l’obsolet concepte “fora escola”: “Necessitem lideratges polítics per desplegar aquest tipus de projectes amb recursos econòmics i humans”, va evidenciar Hungria Panadero. Va alertar que des dels Serveis de Joventut s’han desplegat molts i diversos projectes per donar resposta a les necessitats dels adolescents des d’una òptima perspectiva d’atenció integral a les condicions de vida dels adolescents; però que cal tenir en compte que aquestes han anat en detriment del desplegament de les polítiques de joventut. La investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia va reclamar l’ús comunitari dels instituts com a "equipaments on desenvolupar activitats per adolescents fora de l’horari lectiu”.

Educar en la participació

Per a estimular la participació dels adolescents en la vida local, el col·loqui va comptar amb recomanacions i receptes. Panadero va reivindicar la importància d’incloure en la participació als grups de joves informals, així com potenciar els espais institucionals com els consells d’adolescència i els projectes de delegats/des als instituts. Per evitar generar desafecció en els adolescents, va exposar que els processos participatius comptin amb l’element de qualitat democràtica, entesos com a projectes amb incidència, realistes, que empoderin i que els permeti adquirir coneixements.