IMG 7532 Bru Aguiló Ferrer I Guàrdia copia

Foto: Bru Aguiló / Fundació Ferrer i Guàrdia

La segona jornada del I Simposi Internacional Ferrer i Guàrdia, celebrada dijous 9 de setembre a El Born Centre de Cultura i Memòria, va començar amb una taula rodona titulada “La tradició pedagògica llibertària en diferents territoris i països”. En aquesta sessió es va aprofundir en la continuació del llegat educatiu de l’Escola Moderna i es va reflexionar sobre les pedagogies lliures en l’actualitat. 

En aquest col·loqui van participar Ani Pérez, doctora en Educació, Luis Miguel Lázaro, catedràtic d’Història de l’Educació, i Valeria Giacomoni, historiadora especialitzada en pedagogia llibertària. Un debat moderat per Pere Solà, catedràtic d’Història de l’Educació i autor de diversos estudis sobre Ferrer i Guàrdia. 

Des d’un punt de vista històric, Luis Miguel Lázaro va analitzar el model d’escoles racionalistes que hi havia a Espanya durant el primer terç del segle XX. En la seva intervenció va destacar la influència del pensament anarquista en l’educació no formal a través dels ateneus obrers i en el model d’escola laica sorgida de la conjunció de republicans, maçons i anarquistes. “Els unia la crítica cap al poder ideològic de l’Església”, va sostenir el catedràtic. També va evidenciar la influència limitada d’aquestes escoles, ja que l’any 1908 només hi havia 108 centres racionalistes registrats en tot l’Estat. A més, va explicar el possible vincle i suport de Ferrer i Guàrdia a la fundació de l’Escola Moderna de València nascuda el 1906. “El model és el mateix que el de Barcelona, té revistes i molts més recursos que la majoria d’escoles laiques de l’època”, va assegurar Lázaro. 

Valeria Giacomoni va incorporar a la taula rodona la mirada internacional amb diferents models d’escola fora d’Espanya que van intentar incorporar els pilars educatius de Ferrer i Guàrdia, com és el cas de Mèxic, Itàlia, Baviera o Ucraïna. “A cada país es va rebre l’afusellament de Ferrer i el seu projecte de manera diferent, on es solapava amb altres característiques”, va explicar la historiadora. També va relatar com el llegat pedagògic de Ferrer i Guàrdia el va recollir Puig Elias a través de l’Escola Natura. “Va aprendre que era millor no fer grans proclames sobre els objectius i treballar per l’educació”, va incidir Giacomoni. Per aquest motiu, va justificar que s’arribés a incorporar aquesta pedagogia llibertària a Catalunya amb la constitució del Consell d’Escola Nova Unificada (CENU) en el breu període de la Guerra Civil. 

En el col·loqui també es va abordar la realitat de la pedagogia lliure en l’actualitat. La doctora en Educació, Ani Pérez, va criticar els models d’escola que obvien els privilegis de procedència i aposten per la no-directivitat en l’ensenyament. “Aquesta visió nega la lluita de classes i la possibilitat de fer pedagogia”, va assegurar. En aquest sentit, va posar de manifest el que considera que són contradiccions del pensament de Ferrer i Guàrdia i les dificultats  de portar les seves idees a l’educació avui. “Ferrer va viure i escriure la seva obra en un context positivista, creia que els anarquistes tenien les millors idees i que només calia ensenyar al nen totes les opcions perquè lliurement escollís l’opció llibertària”, va relatar Pérez. A més, també va criticar que una part del moviment llibertari hagi adoptat una actitud escèptica davant la ciència i que tot giri en el desenvolupament espontani de la individualitat a partir de metodologies que denomina extractives.

Per últim, el moderador Pere Solà va desgranar el pensament anarquista darrera la pedagogia llibertària. "Implica una manera d'entendre l'educació i que es fa a través de l'entorn", va assegurar el catedràtic. En aquesta línia, va destacar com els projectes educatius llibertaris aposten pels espais d'autogestió i la cultura popular per tal de contrarrestar les externalitats negatives del poder públic. A la vegada, va exposar la importància de l'Escola Moderna i el seu programa pedagògic que també defensava aquesta funció emancipadora de l'educació.

 

 

El I Simposi Internacional Ferrer i Guàrdia ha reunit durant dos dies a especialistes en el món de l'educació, la pedagogia i la història per aprofundir i debatre sobre els principals reptes educatius en l’actualitat com la segregació, la coeducació, la laïcitat i la vinculació amb l'entorn. També hi ha hagut una conferència sobre la dimensió europea de Ferrer i Guàrdia a càrrec de l'investigador francès, Sylvain Wagnon. Les dues jornades del Simposi han estat dedicades a recuperar la memòria de l'Escola Moderna, fundada el 8 de setembre de 1901 al carrer Bailèn núm. 56, coincidint amb el seu 120è aniversari. Per aportar noves perspectives sobre el llegat de Ferrer i Guàrdia, s'han presentat catorze noves comunicacions sobre el seu projecte educatiu i la pedagogia llibertària.

El Simposi ha estat organitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana i El Born Centre de Cultura i Memòria. En les jornades també hi han col·laborat l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, la Fundació Marta Mata i la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona.