IMG 7002 Bru Aguiló Ferrer I Guàrdia

Foto: Bru Aguiló / Fundació Ferrer i Guàrdia

Expertes en educació van identificar els principals reptes educatius en l’actualitat en el I Simposi Internacional Ferrer i Guàrdia. En el diàleg titulat: “Els debats de l’Escola Moderna avui” es van abordar la segregació, la coeducació, la laïcitat i la vinculació amb l’entorn com a assignatures pendents de millorar en el sistema educatiu. Una taula rodona celebrada el 8 de setembre en El Born Centre de Cultura i Memòria que ha servit per connectar els elements del projecte pedagògic de Ferrer i Guàrdia de principis del segle XX amb els desafiaments educatius 120 anys més tard. 

En aquest col·loqui han participat Mercè Otero, catedràtica en Llatí i experta en coeducació, Francisco Delgado, expresident d’Europa Laica, Sheila González, doctora en polítiques públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en segregació escolar, i Francina Martí, professora de secundària i presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Un debat moderat pel pedagog i periodista Jaume Carbonell

La coeducació era un dels pilars de l’Escola Moderna amb l’escolarització de nens i nenes. Per Mercè Otero, el projecte educatiu de Ferrer ja incorporava una perspectiva de gènere primigènia a l’hora de tractar la ciència o la higiene. En l’actualitat, però, va demanar un salt qualitatiu per seguir avançant cap a una igualtat real. “Tenim molt bones pràctiques, però el que cal és una visió pedagògica global”, va remarcar Otero. En aquesta línia, va enumerar la necessitat d’incidir en la formació continuada del professorat o en la transformació de l’organització i el funcionament dels centres per tal de trencar amb l’androcentrisme i desconstruir les relacions de poder existents.

La segregació escolar va ser un altre dels principals reptes educatius tractats en el diàleg  que també incorporava l’Escola Moderna. “Els arguments que la lluita contra la segregació incrementa les oportunitats educatives dels més vulnerables i redueix la fractura social, els trobem ja fa 120 anys”, va evidenciar Sheila González. En el seu criteri, l’objectiu és proveir un sistema educatiu de qualitat per tothom, amb independència de la capacitat dels pares i mares per triar una millor escola, i que siguin equivalents i accessibles. Davant aquest fenomen, González va alertar del creixement de la segregació escolar per barreres econòmiques i per l’efecte fugida de les classes mitjanes de les escoles amb un alt percentatge de població migrant o vulnerable. Per aquest motiu, va reivindicar la necessitat de desenvolupar polítiques públiques correctores d’aquesta situació.

Un dels trets distintius de l’Escola Moderna era l'antidogmatisme, que no incorporava l’ensenyament de la religió en el seu currículum educatiu. L’expresident d’Europa Laica, Francisco Delgado, va relatar com els moviments pedagògics fins a la II República van incorporar el laïcisme com un pilar educatiu per fomentar el racionalisme, la lliure consciència i el desenvolupament del pensament crític. “Ara estem en un model totalment diferent que el que van dissenyar Ferrer i Guàrdia i Giner de los Ríos: un model confessional, mercantilitzat que segrega per motius de consciència i sexe”, va afirmar. Per tal d’avançar cap a un sistema laic, Delgado va plantejar aconseguir la implicació de les famílies en l’organització dels centres per tal d’incidir a través dels currículums educatius. 

Per últim, la presidenta de Rosa Sensat, Francina Martí, va tractar la vinculació amb l’entorn i va reconèixer alguns aspectes del llegat educatiu de l’Escola Moderna com són l’escola activa, l’educació a partir de l’experimentació, així com l’atenció a cos, ment, sociabilitat i emocions. Entre els reptes pedagògics actuals, Martí va destacar l’oportunitat que suposa la pandèmia per incorporar els espais exteriors com a espais educatius, tant els naturals com els urbans. “El repte seria que escoles i infants ocupessin els espais públics”, va assegurar. Per aquest motiu, va proposar que es connectin els espais exteriors a experiències curriculars i que es faci extensió d’aquesta relació amb l’entorn a totes les etapes educatives. 

 Els Debats de l'Escola Moderna avui (a partir del minut 7:46:00):

El I Simposi Internacional Ferrer i Guàrdia ha reunit durant dos dies a especialistes en el món de l'educació, la pedagogia i la història. En una taula rodona es va abordar l'evolució de la tradició pedagògica llibertària a diferents països i es va aprofundir en la dimensió europea de Ferrer i Guàrdia amb una conferència de l'investigador francès, Sylvain Wagnon. Les dues jornades del Simposi han estat dedicades a recuperar la memòria de l'Escola Moderna, fundada el 8 de setembre de 1901 al carrer Bailèn núm. 56, coincidint amb el seu 120è aniversari. Per aportar noves perspectives sobre el llegat de Ferrer i Guàrdia, s'han presentat catorze noves comunicacions sobre el seu projecte educatiu i la pedagogia llibertària.

El Simposi ha estat organitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana i El Born Centre de Cultura i Memòria. En les jornades també hi han col·laborat l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, la Fundació Marta Mata i la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona.