ImatgePortada DebatJoventut

Els serveis comarcals s'han d'especialitzar en un determinat tipus de polítiques de joventut? S'han de fer polítiques d'intervenció directa amb els i les joves o cal donar suport als municipis en les seves actuacions? Quins són els reptes en el futur post-pandèmia per a les polítiques comarcals de joventut catalanes? 

Al voltant d'aquestes qüestions es va desenvolupar el passat 9 de juny el debat organitzat pel Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya per presentar els resultats de l'estudi "Consells comarcals i polítiques de joventut. Una anàlisi de l'Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2016-2017elaborada per Josep Mañé, Oriol Alonso, Sílvia Luque i Hungria Panadero de la Fundació Ferrer i Guàrdia. 

Amb la participació dels autors de la publicació, el col·loqui va tractar l'elevada heterogeneïtat i diversitat dels serveis comarcals de joventut de les 42 comarques catalanes en quant a funcionament i estructura, així com el desenvolupament de les seves polítiques i la coordinació amb els altres actors del territori. Per Hungria Panadero es tracta d'un estudi pioner "per comprendre la realitat i una eina pels propis serveis comarcals de joventut per desplegar les seves polítiques". En aquesta línia, la publicació vol ser una primera aproximació exploratòria, però que pot tenir "un llarg recorregut analític per plantejaments futurs". 

En l'estudi es presenta un model teòric de servei comarcal de joventut considerat òptim segons la normativa i les estratègies nacionals vigents, que serveix per valorar les actuacions dels consells comarcals. En aquest sentit, s'observa com les comarques de l'àmbit rural s'aproximen més a aquest model en realitzar més polítiques afirmatives i en atenció als eixos de desigualtat, així com la seva col·laboració més estreta amb els ajuntaments. Tot i així, Oriol Alonso va deixar clar que no es vol marcar cap model de qualitat ni generar un rànquing, sinó impulsar una reflexió al voltant de la diversitat d’actuacions desplegades per aquests ens. 

Un dels reptes més evidents pels consells comarcals és el desplegament de les polítiques de transició. Segons Hungria Panadero, cal abordar com es realitzen els acompanyaments i com es coordinen els recursos de la Generalitat cap als col·lectius de joves en àmbits com l'habitatge, l'ocupació i l'educació.  

Els autors també constaten una tendència en els darrers anys i és l'especialització dels serveis comarcals de joventut en polítiques de transició i com els serveis locals ho han fet amb les polítiques afirmatives, aquelles relacionades amb la participació. La percepció a partir de l'estudi és que les polítiques sobre eixos de desigualtat han estat sobre les que menys s’ha incidit, tot i que sovint el seu treball és transversal. Sobre aquesta especialització, Josep Mañé afirma que cal preguntar-se quins són els motius i si és adient el seu desplegament. En paraules seves, "és una especialització per optimitzar recursos o es relaciona amb la limitació de recursos municipals per a joventut?” A l'hora de triar aquesta especialització, Mañé també remarca si cal que els consells comarcals han d'intervenir directament amb els i les joves o dedicar-se a donar suport als municipis tal com indica la normativa. 

Malgrat les dades de l'estudi són prèvies a la pandèmia actual, la crisi de la covid-19 va entrar en el debat per replantejar el desplegament de les polítiques comarcals de joventut. Hungria Panadero va incidir que els serveis comarcals ja estan donant resposta a noves necessitats i nous reptes. A més, va reconèixer la feina del Departament de Joventut en el Pla d'Actuació Covid-20 en l'abordatge de les desigualtats i en donar una nova perspectiva al nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya.