Aquest matí la Fundació Ferrer i Guàrdia, de mà de la seva directora Sílvia Luque i la seva tècnica de recerca Sandra Gómez, ha presentat l’informe elaborat a demanda de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya “La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials”. La presentació s’ha realitzat en una trobada virtual retransmesa a la plataforma de Youtube organitzada per m4social. Pots recuperar-la aquí.  

L’objecte de l’estudi és la reflexió del fenomen de la bretxa digital entre les persones que són ateses per entitats socials realitzant una diagnosi que ha permès quantificar i qualificar aquest fenomen entre les diferents entitats de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.  

S’ha analitzat el fenomen de les bretxes digitals des d’una multiplicitat de dimensions, superant la concepció que assimilava les bretxes digitals a l’accés a dispositius o a connectivitat. Les tres dimensions analitzades per a l’anàlisi de la bretxa digital i que han ampliat la perspectiva d’estudi són:  

  1. L’accés  
  2. L’ús
  3. La qualitat d’ús 

Mitjançant enquestes i grups de discussió s’ha fet un anàlisi quantitatiu i qualitatiu respectivament a una focalització de col·lectius en situació de vulnerabilitat i que representen el 68% dels segments de població atesos per les entitats de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.  

1. L’accés 

L’estudi conclou que hi ha hagut una generalització de l’ús de les TIC en els últims anys però no ha quedat superada la bretxa d’accés entre persones ateses per entitats socials. Les principals limitacions són el cost de les tarifes mòbils, l’accés a dades mòbils de forma molt limitada, així com la situació de les persones amb menys recursos a accedir a Internet des de casa.  

L’informe apunta que aquestes limitacions provoquen una falta d’autonomia de les persones en l’ús de les TIC. També les barreres d’accessibilitat i usabilitat tenen un impacte molt rellevant en l’aprofitament d’aquestes tecnologies, especialment per a les persones amb discapacitat física.

2. L’ús 

La bretxa d’ús fa al·lusió a la intensitat i la diversitat d’ús, la capacitació digital i les competències i habilitats. 

Pel que fa a la diversitat d’ús, la bretxa d’accés i un nivell baix d’implantació en el dia a dia de les TIC o baixa intensitat d’ús, impacta sobre les possibilitats de realitzar usos diversos.  De fet, el que observem és que el fet que hi hagi limitacions d’accés, obliga a escollir o prioritzar uns usos per davant d’un altres, i això implica que hi ha competències, aprenentatges que no s’estan realitzant.  

Pel que fa a les competències , el predomini en l’ús (exclusiu en alguns casos) del telèfon mòbil sobre l’ordinador, provoca barreres en el desenvolupament de les competències instrumentals que dificultaran o impediran l’adquisició de competències substancials. I en el cas de les competències substancials es detecten desigualtats, dificultats i limitacions en relació al tractament de la informació; la comunicació; la creació de contingut; la seguretat; i la resolució de problemes. 

3. La qualitat d’ús  

L’estudi apunta que la inclusió digital es compleix quan tothom té les mateixes oportunitats per treure profit de les TIC, no quan tothom hi té accés, aspecte relacionat amb les condicions socioeconòmiques de les persones. També podem veure com les mancances en les possibilitats de traduir l’accés i ús de les TIC en resultats favorables en el plànol offline, posen de relleu l’estratificació social en l’entorn digital.  

En aquest apartat també podem veure el paper de la transformació del mercat laboral on la demanda de la capacitació tecnològica i la recerca d’ocupació en entorn online són cada vegada més rellevants provoquen una reproducció de les desigualats socials. I, com succeïa en els altres nivell de la bretxa digital, les condicions  socioeconòmiques de les persones ateses per les entitats i, encara més, el seus capitals socials i culturals, condicionen la forma en que aquestes persones accedeixen a la xarxa i extreuen profit d’aquests usos. 

Per altra banda, la digitalització de l’administració també està generant noves formes de desigualtat per la falta d’inclusió de part de la societat en aquests nous processos. En l’àmbit educatiu, la bretxa es fa visible en els diferències d’accés a les TIC entre centres educatius i en les desigualtats socials en l’entorn familiar.  

La bretxa digital en les entitats del Taula del Tercer Sector Social 

  • Les entitats s’enfronten a un doble repte:  les necessitats derivades de les desigualtats en l’accés a les TIC i en aquelles derivades de les desigualtats en l’ús d’aquestes tecnologies per part de les persones usuàries. En aquest plànol, un repte rellevant és el coneixement de la capacitació tecnològica dels seus usuaris i usuàries, per donar resposta efectiva a les seves necessitats 
  • Cal reduir les resistències envers la transformació digital en el tercer sector i incrementar els coneixements relatius a les TIC; que hi ha una clara manca de recursos a les entitats per fer-ho i per trobar finançament; que per tal de desenvolupar una estratègia que sigui realment efectiva es necessita que l’abordatge de la bretxa digital formi part de l’estratègia d’actuació de les entitats, i que la pròpia bretxa digital de les entitats dificulta aquests abordatges. 

Per tot això, caldrà una aposta de tots els actors, incloses les administracions, per tal de garantir els drets digitals, com a drets fonamentals, i garantir la inclusió de la població més vulnerable, a partir de l’abordatge d’aquesta nova expressió de les desigualtats. 

Pots consultar la presentació i l’informe aquí.  

 

bre.png