La revista valenciana Afers dedica el seu número 64 a analitzar, des de diferents perspectives, la figura del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.

El monogràfic l'ha coordinat el professor Jordi Riba, de la Universitat Autònoma de Barcelona i inclou els següents articles:

Un grup dels antics membres de l'Escola de Teatre hem iniciat l'activitat teatral de nou a l'Orfeó de Sants, dins del projecte de "l'Escola de les Arts Sants XXI", que l'entitat a encetat, per donar continuïtat als estudis teatrals. I com a primer referent hem tornat als assajos, per estrenar el proper 27 de febrer, a la Sala Gran de les Cotxeres de Sants, a les 21h. el muntatge "Enllà del Temps, Barcelona i la Setmana Tràgica, 1909-2009"

A Esparreguera s'ha iniciat una campanya popular promoguda per ciutadans del poble, per tal de donar reconeixement a la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia en el centenari de la seva mort.

S'han proposat dos objectius mínims. Per una banda es pretén donar a conèixer i reivindicar la vida i obra de Ferrer i Guàrdia al conjunt de la població i per altra banda, donar-li un reconeixement institucional.

Posem a l'abast del públic un text inèdit de Ferrer i Guàrdia, "Principios de Moral Científica", conservat fins ara com a manuscrit, per mitjà d'un llegat de la seva filla Sol, a la Biblioteca de la Universitat de Califòrnia San Diego.

Quan Francesc Ferrer i Guàrdia escriu aquests Principios de Moral Científica és a la presó Model de Madrid. Ha estat empresonat a causa de la participaicó del bibliotecari de l'Escola Moderna, Mateu Morral, en l'atemptat contra el rei Alfons XIII, el dia del seu casament amb Victòria Eugènia de Battemberg, el 31 de maig de 1906 a Madrid. Ferrer va ser empresonat, malgrat que no va tenir cap mena d'intervenció. Va ser indultat l'any següent, deixant la presó a partir del mes de juny de 1907, però l'Escola Moderna, creada el 1901, serà clausurada.