Benvolgudes persones adherides a la campanya per al reconeixement al nomenclàtor de Francesc Ferrer i Guàrdia,
Ens adrecem a vosaltres per informar-vos que ahir, 9 de juliol de 2009, el Ple del Districte de Sants Montjuïc va aprovar per unanimitat el canvi de nom de l'avinguda Marquès de Comillas pel d'Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquesta decisió obre un procés que suposarà posar aquest canvi a exposició pública durant uns tres mesos i, un cop resoltes les al·legacions, en cas que es resolguin favorablement a la proposta, cap a finals d'any o gener del 2010 ja serà cosa feta. Us mantindrem informats de les passes del procés, però no podem deixar de felicitar-nos tots plegats per la consecució d'una fita tant clarament necessària a la capital del nostre país.
La Revista Docència publicada pel sindicat USTEC-STEs, dedica un monogràfic a Ferrer i Guàrdia en el seu número 29 (maig 2009). Inclou una edició especial del film Una vida per la llibertat d’Agustí Coromines.
Cent anys després de l'esclat de la revolta antimilitarista i anticlerical coneguda com la Setmana Tràgica a la Barcelona del juliol de 1909, aquesta subversió popular manté una profunda empremta en l'imaginari col·lectiu català. L'origen de la revolta es troba en el conflicte bèl·lic produït al protectorat espanyol del Marroc, motiu pel qual el govern d'Antoni Maura va ordenar la mobilització de 40.000 reservistes, sobretot a Catalunya. Rebut com una provocació a la capital catalana, aquest reclutament va generar una creixent sèrie d'aldarulls i la convocatòria d'una vaga general.
Este libro proporciona al lector las claves interpretativas de la Semana Trágica de Barcelona y la repercusión que tuvo la revuelta en las distintas localidades catalanas, aspecto insuficientemente tratado en la mayoría de los estudios anteriores. Analiza las diferentes modalidades de protesta utilizadas en las ciudades, no solo ataques a las iglesias y conventos sino a ayuntamientos, juzgados y cuarteles de la Guardia Civil, resortes de la autoridad del Estado y de la Iglesia. El desafío al Estado se manifestó en el intento de anular las comunicaciones, interceptando trenes o cortando los cables telegráficos y telefónicos.
Francisco Ferrer Guardia llamó un día "burro" al maestro y, como es de suponer, fue severamente castigado. "Educar equivale actualmente a domar, adiestrar, domesticar...", dijo Ferrer años después. Así, para sentar las bases de la Escuela Moderna, sólo necesitó "tomar lo contrario de lo que viví en mi infancia".El resultado fueron las propuestas que mayor influencia han ejercido en los métodos de enseñanza del siglo XX.
