El seu llegat i principis inspiradors

L'impuls d'alguns Patronats de la xarxa escolar municipal de l'etapa republicana, àmpliament valorada, tant en l'aspecte pedagògic com en el logístic, no és aliè a la influència del que va representar l'Escola Moderna. En aquest sentit, cal reconèixer la seva empremta en el desenvolupament d'un sistema escolar inspirat en els valors de la llibertat dels infants, de l'aprofitament de totes les seves capacitats i del desvetllament d'una consciència crítica, cívica i compromesa. Joan Puig Elias,que sempre es considerarà deixeble de Ferrer i Guàrdia, situarà aquest conjunt d'ideals pedagògics i humanistes en el centre de l'entramat del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada).

D'altra banda, el criteri de centrar l'aprenentatge en el treball quotidià, en la feina dels infants i en els seus mateixos comentaris crítics i valoratius, suprimint els exàmens tradicionals i qualsevol valoració basada en premis o càstigs, és també el fonament d'un dels principis inspiradors dels actuals mètodes educatius: l'avaluació contínua, que compta amb el consens d'una bona part de la comunitat educativa.

Una educació específicament renovadora, aliena a imposicions ideològiques o hegemonies excloents, és, des d'aleshores, plenament vigent en els anhels del món educatiu més compromès. Marta Mata insistia en el fet que hauríem de trobar en l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia el nervi impulsor precedent del mateix moviment de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, i de les seves Escoles d'Estiu (tan indissociables dels juliols barcelonins).

thumb_puigielias1thumb_escolanovathumb_Ex-alumnes_CanBarrigathumb_xJoaquimSimonthumb_marta_mata