• La pressió de la connexió com a necessitat social: sovint l’ús intensiu o, inclús, la dependència dels dispositius, recau en el fet que la connexió constant ha esdevingut una necessitat social. Per als i les joves les TIC són un àmbit més de relació indissociable de les relacions offline, pel que estar present a la xarxa esdevé una necessitat social que requereix d’una dedicació de temps elevada, alhora que situa la persona en una posició de disponibilitat quasi constant, la qual cosa arriba a generar una pressió elevada en alguns joves. Aquesta pressió deriva tant de la necessitat d’estar connectat constantment, com de la necessitat de desenvolupar una determinada imatge, és a dir, construir la identitat pròpia també a la xarxa.
  • El desgast de les relacions offline o analògiques: la connexió constant a algunes pantalles pot conduir, en alguns casos, a donar prioritat a les relacions que s’estableixen en l’àmbit virtual, mentre que les relacions offline van patint un desgast que, segon els participants, pot conduir a un procés d’aïllament de la persona al món virtual en detriment del món físic.
  • En relació a la construcció de la identitat digital:
    • Les xarxes socials faciliten que la identitat (amb major incidència en el cas de les noies) es construeixi atorgant major importància a la imatge física que a altres aspectes com la personalitat.
    • La sobreexposició.
    • La idealització o caricaturització  de la identitat.
    • Dissonàncies entre el jo online i el jo offline.
    • Postureigs desmesurats.
  • Aïllament físic: en alguns casos, les TIC poden potenciar conductes que condueixen a la producció d’una activitat molt intensa a nivell online enfront d’una activitat offline En casos més extrems, poden potenciar conductes d’aïllament o antisocials.
  • Dependència o addicció: actualment no disposem d’una definició acurada ni oficial que delimiti de forma clara què s’entén per addicció a les TIC. Donat que no existeixen criteris clars per determinar què s’entén per dependència, addicció, o ús excessiu de les TIC, és necessari centrar-nos en aquells elements que poden afectar el desenvolupament de la persona, l’ús compulsiu, la interferència en les relacions personals o l’abandonament de les responsabilitats adquirides. En aquest sentit, D.N Greenfield apunta els següents senyals d’alerta:
    • Creixement progressiu en el temps dedicat a l’ús de les TIC.
    • Tendència a l’aïllament familiar i social, amb pèrdua d’interès per realitzar activitats amb altres persones.
    • Baix rendiment escolar, que sovint es produeix per manca de concentració o de suficients hores de son.
    • Deixar de banda activitats familiars, socials o d’oci.
    • Canvis en l’estat d’ànim com mal humor o irritabilitat si no es té accés als dispositius.
    • Augment de conductes impredictibles.
    • Creixement progressiu de la despesa en tecnologia, per sobre de les capacitats econòmiques.
    • Augment del secretisme en relació al fet de connectar-se, jugar, xatejar, etc.
  • Els likes com a recompensa: un altre dels possibles riscos es trobaria vinculat a la preocupació constant de la persona usuària per emetre una determinada imatge, saber què pensa d’ella la resta d’usuaris/es i la modificació de les opinions a través de la interacció i exposició constant o desmesurada.
  • Ciberassetjament: es tracta d’un risc que presenta tres variants:
    • Ciberbullying (es tractarà aquest tema de forma específica en el següent apartat).
    • Grooming: Aquest concepte defineix les accions deliberades per part d’un adult que busca establir relacions d’amistat amb un infant, adolescent o jove, amb la intenció d’obtenir algun tipus de satisfacció sexual.
    • Assetjament en les relacions afectives.
  • Sexting: consisteix en compartir continguts sexuals o explícits a través de la xarxa. Es tracta d’un fenomen que s’ha anat popularitzant i que ha guanyat adeptes amb aplicacions, com Snapchat, que permeten compartir continguts de forma temporal.
  • Potenciació de la violència de gènere: les TIC introdueixen noves formes de control, principalment per les seves característiques de connexió constant o hiperconnexió.
  • Processos d’infoxicació: l’ingent volum d’informació al que es pot accedir (no només de forma proactiva, sinó també passiva), juntament amb la manca d’eines per gestionar aquests continguts i determinar-ne la veracitat o fiabilitat, pot conduir a una situació de saturació informativa.
  • Pèrdua de facultats intel·lectuals significatives: segons Juan Insua, un altre dels possibles riscos és que la web social i, Internet en general, provoqui la pèrdua de facultats com la concentració, la reflexió profunda, el cultiu de la memòria i el pensament crític.
  • Com més contactes, millor: un altre dels possibles riscos es troba en el fet d’agregar persones desconegudes. No es tracta només que alguna d’aquestes persones pugui tenir intencions que poden resultar perjudicials, sinó que també, a l’hora de compartir continguts, aquests arribaran a una audiència que és desconeguda i que en pot fer un mal ús. En aquest mateix sentit, trobaríem un altre risc relacionat al fet d’agregar persones desconegudes, que és el fet de quedar per trobar-se amb alguna d’aquestes persones desconegudes (sense anar acompanyat/da).
  • Limitacions en el control dels continguts online: el fet que, sovint, entre els i les joves no s’utilitzi la xarxa per buscar informació de forma proactiva, sinó que la informació arribi de forma constant sense necessitat de buscar-la, comporta també un risc en tant que la informació que s’està rebent està condicionada per molts factors sobre els que no es té control (es posa com exemple la informació que es rep a través de les xarxes socials com Facebook, ja que hom rebrà una o altra informació en funció també de la seva xarxa de contactes i els seus interessos, pel que es pot tractar d’informació poc imparcial, segmentada, no contrastada, etc).
  • Banalització dels riscos: a banda de considerar que hi ha un desconeixement força notable entre les persones joves (sobretot entre les de menor edat) en relació als riscos que es poden derivar de l’ús (o d’alguns usos) de les pantalles, també hi destaca un grau considerable de banalització dels riscos.
  • Modelatge familiar: un altre dels possibles riscos es troba en el fet que en l’àmbit familiar es produeixen dos fenòmens diferents, però amb una incidència a tenir en compte en ambdós casos. D’una banda, es trobarien aquelles persones tecnòfobes, o que no són coneixedores de les eines que els fills/es utilitzen i dels riscos que impliquen, de forma que no disposen del coneixement necessari per realitzar un acompanyament adequat sobre l’ús que els fills i filles fan de les pantalles; i d’altra banda, es trobarien els pares/mares que també fan un ús molt intensiu d’aquests dispositius, de manera que actuarien com a model de reforç d’aquest ús intensiu.
  • Petjada digital: una mala gestió de la petjada digital pròpia pot conduir a una pèrdua de privacitat molt considerable.
  • Problemes de salut: que es poden derivar de patrons d’ús addictius.

 

Per conèixer les fonts del projecte Segurnet i aprofundir i treballar els conceptes d'aquesta secció recomanem descarregar la Guia per a Professionals i la Guia de Recursos a l'apartat Descàrregues d’aquesta web.