portada jpgPresentem l'edició d'enguany de " Laïcitat en xifres, 2016" , informe anual de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

En el següent enllaç podeu consultar l'Informe del que a continuació us presentem els principals resultats. Per la descàrrega seguiu el següent enllaç .


Adscripció religiosa Adscripció opcions de consciència

Una de cada quatre persones a l’Estat espanyol es declara no adscrita a cap religió, és a dir, és no creient o bé atea. Aquesta xifra ha augmentat al llarg de les darreres dècades. L’any 1980 únicament el 8,5% de la població es declarava no creient o atea, una proporció que s’ha incrementat fins al 25,8% actual. Actualment, l’edat condiciona la definició vers l’opció de consciència de les persones, gairebé la meitat de les persones d’entre 18 i 34 anys afirmen ser no creients o ateus, mentre que aquesta xifra és només del 8,3% entre les persones majors de 65 anys.

En les diverses Comunitats Autònomes també es presenten diferències importants: Catalunya, el País Basc i les Illes Balears són els territoris que presenten un major nombre de persones que s’adscriuen a opcions de consciència no religioses, per contra, és a Múrcia, Aragó, Castella-La Manxa i Extremadura on aquesta proporció de persones és menor.

Si ens centrem en l’àmbit de Catalunya, el 52% de les persones enquestades pel CEO manifesten que són creients i sempre ho han estat, mentre que un 29,7% mai ha sigut una persona creient. A més, cal destacar que un 13,7% afirma que ara no és una persona creient, però que ho havia estat, per la seva banda, un 2% és creient, però abans no ho havia sigut.

Religiositat

Amb el pas dels anys, la importància que les persones enquestades atorguen a la religió ha disminuït progressivament. L’any 2002 la religió era valorada amb un 5,34 (escala del 0 al 10, on 0 és molt poc important i 10 molt important), aquesta xifra disminuí fins al 4,15 el 2015. Malgrat aquest tendència, cal assenyalar un lleuger repunt entre el 2014 i el 2015. Per contra, la política ha anat consolidant la seva importància entre el 2013 i el 2015, superant per primera vegada a la religió.

Assignació tributària

FinançamentSi ens referim a l’assignació tributària a l’Església catòlica, podem observar que, durant el 2012 (últim any del qual comptem amb dades), més de 226 milions d’euros van ser destinats a l’Església catòlica, mentre que més de 280 milions es destinaren a altres fins. Fixant-nos en l’evolució, cal dir que entre el període 2007-2012 els fons destinats a altres fins s’han incrementat. Els recursos destinats a l’Església, no obstant això, evolucionen de manera més irregular. Entre el 2007 i el 2008 es percep un increment de la seva assignació, però després es produeix una davalla sostinguda fins al 2012, moment en el qual torna a incrementar-se.

Entre el període 2007-2012, es pot observar una lleugera davallada de les assignacions tributàries a l’Església catòlica. Així doncs, l’any 2007 el 21,7% d’aquestes contribucions anava destinada a l’església Catòlica, xifra que descendeix fins al 19,3% el 2012. A l’Informe hem volgut recollir també les dades d’anys anteriors, si bé cal assenyalar que aquestes no són comparables amb les que trobem a partir del 2007, a causa de la reforma impositiva que es va impulsar en aquell mateix any 2007. Tot i això, entre el 1998 i el 2006 també es pot apreciar una tendència a la baixa de les contribucions a l’església, que passen del 36,6% al 21,7%.

En xifres absolutes, destaquem, que durant el 2012 l’assignació tributària que va percebre l’església Catòlica fou de més de 226 milions d’euros, una xifra similar a la dels anys anteriors. Per la seva banda, les aportacions destinades a altres finalitats socials ascendien fins als 278 milions l’any 2012.

Assignatura de religióEducació

Si ens centrem en la vinculació entre la religió i el sistema educatiu, es pot observar que, en el conjunt de l’estat espanyol i pel curs 2013-2014, un 30,7% d’alumnes de primària realitzaven activitats alternatives a la religió, una xifra que s’incrementava fins al 47% en el cas dels estudiants d’ESO i fins al 66,5% al batxillerat. En termes generals, el nombre d’estudiants que cursen activitats alternatives a la religió s’ha incrementat al llarg dels últims anys.

Segons el tipus de centre, es poden observar diferències importants entre aquestes dades. Als centres públics, el 60% dels estudiants cursen activitats alternatives, una xifra que disminueix fins al 22% als centres privats concertats on s’observa una proporció més baixa d’estudiants que no cursen religió, sent aquesta de menys del 21%.

Ritus de pas

Ritus de pasPel que fa als ritus de pas, en relació a la tipologia de matrimonis, s’ha produït un descens notable dels matrimonis confessionals, que han passat de representar el 79,4% del total l’any 1992 al 29,1% el 2015. Per contra, els matrimonis civils han experimentat el fenomen contrari, passant de ser el 20,6% del total a representar l’actual 70,4%. Avui en dia, gairebé 3 de cada 4 matrimonis són aconfessionals.

És a Catalunya, el País Basc i a les Illes Balears on actualment hi ha un percentatge més elevat de matrimonis civils, mentre que a Extremadura, Castella-La Manxa i Ceuta és on el percentatge és més reduït.

Per la seva banda, els naixements fora del matrimoni també han experimentat una evolució positiva al llarg de les últimes dècades, passant de representar el 9,61% l’any 1990 al 42,5% el 2014.

 Per a consultar la infografia interactiva completa, seguiu el següent enllaç.